Cartes

Seria bonic pen­sar que una columna regu­lar com aquesta és per­ce­buda pel lec­tor com l'arri­bada d'una carta: de vega­des interes­sant, de vega­des banal, de vega­des diver­tida, sovint pres­cin­di­ble. Seria, doncs, un cert subs­ti­tut del gènere epis­to­lar que ha que­dat com a una raresa d'èpoques pas­sa­des. Ara la gent no espera el cor­reu a la bústia, si de cas “mira” el cor­reu que l'espera a la pan­ta­lla de l'ordi­na­dor. I pen­sar que al vol­tant de les car­tes, els estats i els impe­ris cre­a­ren aquells fabu­lo­sos ser­veis postals que eren un test bàsic per ava­luar l'eficiència de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. Par­lar de car­tes i tele­gra­mes avui ens situa en els vapo­ro­sos estats de la pura malen­co­nia. Una carta ha esde­vin­gut una cosa tan anacrònica com aquell anti­he­roi de Mel­vi­lle, l'escri­vent Bart­leby. Aquell home estàtic havia tin­gut una altra feina de jove. Durant un temps l'havien llo­gat en un lloc per­fec­ta­ment ade­quat al seu per­fil nihi­lista: l'ofi­cina de clas­si­fi­cació de les car­tes retor­na­des per defunció del des­ti­na­tari. Pobre Bart­leby! Pobres de nosal­tres! A la tomba ningú no rep mai carta. És un fet demos­trat. La sim­ple idea d'una carta es con­fon amb la paraula nostàlgia. I, tan­ma­teix, tot segueix i el món, diuen, va més de pressa que mai i tots estem per­fec­ta­ment comu­ni­cats i en xarxa. La cor­res­pondència tra­di­ci­o­nal havia tin­gut autèntics addic­tes que han hagut de refu­giar-se en el món cibernètic. Eren gent de la fusta d'un vell amic meu que sovint em deia: “Vés amb compte si m'escrius: sem­pre con­testo les car­tes”. Hi ha gent que, en efecte, ho con­testa tot. El cas més espec­ta­cu­lar que conec de con­testa a una carta, però, es troba a Les car­tes de Groucho i sem­bla un acu­dit típic de l'humor que gas­tava Groucho Marx, però no és pas seva. És la carta que li va enviar un escrip­tor ame­ricà per recla­mar-li l'atenció i que deia sim­ple­ment: “Ben­vol­gut Groucho, per­dona el retard amb què con­testo la carta, però és que no n'he rebut mai cap de teva. Salu­ta­ci­ons, Good­man Ace”.