El papa, els pobres i la pobra ciutat

Neteja, a esto­nes, la que ha vis­cut els últims dies l'antic barri Xino, ara amb el nom més ama­ble de Raval. La visita de Mon­ti­lla i Hereu a la nova Fil­mo­teca va coin­ci­dir amb una fumi­gació gene­ral, i pels car­rers Roba­dor, Sant Pau i, sobre­tot, Sant Ramon només hi resis­teix alguna noia camu­flada. Vaig estar espe­cu­lant sobre el canvi de pai­satge del barri i, víctima de teo­ries cons­pi­ra­ti­ves, vaig pen­sar que era a causa de la visita del papa. La història, però, ve de lluny. Durant l'Expo­sició Uni­ver­sal, per evi­tar que el monarca Alfons XIII i les auto­ri­tats veies­sin els habi­ta­cles dels obrers que havien cons­truït els pave­llons, hi van col·locar un mur. Pel Congrés Eucarístic van sal­tar poblats de bar­ra­ques, com els de la Dia­go­nal, que van ser tras­lla­dats a habi­tat­ges pre­ca­ris sense aca­bar de Montjuïc. El 1992, Bar­ce­lona va viure diver­ses trans­for­ma­ci­ons, entre les quals, la des­a­pa­rició dels últims nuclis de bar­ra­quisme i l'expulsió indis­cri­mi­nada de gent de mal viure als punts neuràlgics de la pros­ti­tució d'ales­ho­res, que són, si fa no fa, els matei­xos que els actu­als: cor del Raval, Glòries i camp del Barça.

No és que el con­sis­tori es plan­tegi aju­dar, nete­jar i obrir pos­si­bi­li­tats als ciu­ta­dans més neces­si­tats, no. Es tracta d'ama­gar sota l'estora el que no convé que es vegi. Em depri­meix, però, quan aques­tes polítiques les prac­ti­quen els ano­me­nats par­tits pro­gres­sis­tes, tot i que aquests adjec­tius fa anys que no me'ls crec. Ara som, tan­ma­teix, en l'època del que és política­ment cor­recte, i això com­porta un excés de zel, que es tra­du­eix en pro­hi­bi­ci­ons a dojo, fins i tot d'ofi­cis tan antics com el que diu el tòpic. Per sor­tir de l'entre­llat, li pre­gunto a una de les habi­tu­als de Sant Ramon què ha pas­sat. Em diu que la poli­cia les ha fet fora i que no les dei­xen en pau. Amb una com­pa­nya de l'Avui con­sulto a dos dels muni­ci­pals on són les noies. Amb gest de per­do­na­vi­des, em con­testa: “Ara nosal­tres som les noies”. Ja veu­rem com acon­se­guei­xen impo­sar-se al barri durant les pròximes set­ma­nes, les “noies” de la porra.