Ni nacionalista, ni d'esquerres

L'eslògan de la campanya electoral del candidat socialista, José Montilla, és, segons que ha explicat el director de la campanya, Jaume Collboni, una frase del president Montilla. Diu així: “Ni independentista, ni de dretes”. N'ha dit d'altres, que també recullen en diversos cartells electorals. De fet el director de la campanya ha explicat que són “cites literals” del president. (Suposo que, essent tan curtes, sobra que digui que són “literals”. Seria molt estrany que fossin “aproximades”).

El que és nou d'aquesta frase presidencial és que no explica el que és, sinó el que no és. Com dirien els analistes, “és una frase en negatiu”. És com preferir dir: “No sóc culpable” que no pas: “Sóc innocent”. I jo suposo que la cosa va així perquè en el seu cas i en el del seu partit és més important demostrar que no és com altres (Esquerra i Convergència) que no pas demostrar el que és.

Que digui que no és independentista no cal. Ningú, ni fart de vi, hauria considerat el president Montilla sospitós de ser independentista. Si algú l'ha acusat mai d'aital pecat deu haver estat algun membre del PSOE, però és que això ja se sap. Hi ha molts espanyols que consideren tothom que parla en català independentista irreversible, perquè, si no, ho faria en espanyol. Els escriptors que som traduïts habitualment a la llengua de Guti ja sabem que sempre hi haurà el periodista de Valladolid que ens preguntarà si publiquem en la llengua de Carles Puyol per nacionalisme (perquè no ho consideren un fet natural com escriure en castellà). Al final, després de diverses consumicions etíliques sempre t'acabes entenent, però tanta pedagogia et deixa el fetge destruït.

Que el president digui, en canvi, que “no és de dretes” és menys obvi. Ho diu, potser, perquè, avui en dia, les polítiques d'esquerres i de dretes s'assemblen cada cop més. Val la pena dir que no ets de dretes, perquè, si no ho dius, potser la gent se n'oblida.

En tot cas, tinc gran curiositat per saber, arribat el cas, com diria el president Montilla la frase en positiu. Potser: “Espanyolista i d'esquerres”.