Lideratges

El primer que destaquem en un grup que funciona és el líder. I el primer que reclamem per a un que no funciona és que ha de trobar un líder. Funcionem a cop de líders. Són els que ocupen més portades, en el camp que sigui. Tant li fa que parlem de política, d'esports, de moda o de cultura. Però tot el que ens venen com a líders ho són? Què en sabem realment, d'aquests líders? Hauríem d'estar escarmentats després de veure'n caure tants. D'uns hem vist que eren de cartró pedra; d'altres ens ha enlluernat el seu verb, hem vist que només tenien discurs –embriagador i hipnotitzant com la melodia del flautista d'Hamelín– però que a l'hora de la veritat els fets ens demostraven que darrere les paraules no hi havia valors per suportar-les. També hi ha hagut els que directament ens han enganyat; ens han fet creure A. Majoritàriament els hem seguit i a l'hora de la veritat han fet B. Fins i tot n'hi ha que han intentat fer-nos creure que B era una versió millorada de A, que ens convenia més i que el canvi era per al nostre profit. Hi ha molts líders que esmercen més temps en la seva projecció pública, en el seu continent, que en el seu contingut; en aparentar una imatge impol·luta, sense màcula en tots els aspectes de la seva vida. N'hi ha d'altres que ho fan per la via absolutament contrària: basen el seu impacte en la transgressió i l'actuació contra corrent. Això depèn del target al qual van dirigits. Però, ben mirat, no deu ser fàcil ser un bon líder avui en dia. En un món en el qual la velocitat triomfa davant la reflexió, en què la superficialitat anorrea el coneixement i l'efectisme ensorra els canvis imprescindibles per redreçar el rumb a llarg termini, és molt difícil demanar a un líder una cosa tan senzilla com que ens condueixi, aplicant en la seva actuació els valors que ha predicat de paraula, fins als objectius promesos. Nosaltres, però, mesells, continuem buscant el que ho faci.