Mals hàbits alimentaris

Els joves men­gen poques ver­du­res i lle­gums, i tenen dèficit en lac­tis i en fruita. És el resul­tat d'un estudi rea­lit­zat per met­ges de família de la Soci­e­tat Cata­lana de Medi­cina Fami­liar i Comu­nitària (Cam­fic), una soci­e­tat que tre­ba­lla per millo­rar l'atenció primària a Cata­lu­nya. L'estudi, pre­sen­tat fa uns dies en un congrés a Saba­dell, es basa en una enquesta feta a alum­nes de bat­xi­lle­rat per conèixer què i com men­gen. Un 83,4% asse­gu­ren que men­gen a casa, la qual cosa ens porta a deduir que el dèficit ali­men­tari és induït per la pròpia família. Dels enques­tats, un 94,4% con­su­mei­xen un excés de grei­xos, i un 60% con­su­mei­xen alco­hol. El pano­rama no és gens afa­la­ga­dor, perquè es menja a casa però es cuina poc. Es con­su­mei­xen molts pro­duc­tes enva­sats, pre­cui­nats i con­ge­lats. Tot sigui per anar de pressa, perquè no hi ha temps, o perquè cui­nar és un ata­ba­la­ment que només es fa quan ve de gust. Però s'ha d'esmor­zar, s'ha de dinar, s'ha de bere­nar i s'ha de sopar, i no ho podem resol­dre de qual­se­vol manera, perquè els mals hàbits s'adqui­rei­xen fàcil­ment, i tam­poc estem par­lant de cap dis­pendi econòmic. Molts dels qui hem cres­cut amb la cuina de les àvies i també de la mare, no hem sabut adqui­rir la savi­esa ni els secrets més ele­men­tals d'una cuina caso­lana feta amb ingre­di­ents natu­rals i amb un cost asse­qui­ble per a qual­se­vol but­xaca. Ens hem dei­xat empor­tar per la falsa teo­ria que el temps és or i reso­lem indus­tri­al­ment el que ens cos­ta­ria només un pes­sic de dedi­cació fer-ho arte­sa­nal­ment. Les poques ganes de cui­nar un peix o d'anar a mer­cat, el paguen els nos­tres fills, que s'acos­tu­men al men­jar plats pre­cui­nats i per­den el gust i el plaer d'un àpat sa. I el que cal és men­jar menys, fer-ho sovint i pair bé.