Gràcies

Dijous que ve, com tots els quarts dijous de novembre, els Estats Units celebraran una de les seves festes més importants: la del dia d'Acció de Gràcies. No els avorriré explicant l'origen d'aquesta festa, que enfonsa les arrels en els primers temps de la colonització americana, però sí que vull destacar que es tracta d'una festa laica o, si ho prefereixen, una festa que pot celebrar tothom perquè no té relació directa amb cap religió, encara que sempre hi ha algú que la trobaria.

A diferència del que passa amb la festa de Nadal, Acció de Gràcies la celebren per igual persones de diferents creences o que no en tenen, perquè la idea essencial és que tots tenim algun motiu pel qual donar les gràcies, si més no un cop a l'any. Gràcies perquè conservem la feina en temps difícils. Gràcies perquè n'hem trobat després d'un temps de desànim. Gràcies perquè hi ha amics i gent que ens estima i ens ajuda. Gràcies perquè hem vençut la malaltia. Gràcies perquè tota la família està junta. Gràcies perquè hem trobat parella després d'anys de solitud.

Trobo a faltar una festa així a Catalunya. M'agradaria que el meu país tingués alguna data de celebració amb la qual tothom se sentís a gust, independentment de les seves creences i origen. Abans que em diguin que tal cosa no seria possible, tinguin present que la nostra Castanyada tradicional va quedant substituïda a poc a poc per la festa del Halloween. No és que a mi m'agradi, però tampoc sé si la Castanyada d'ara és la mateixa que la fa dos segles. Crec que no.

Gràcies per llegir-me.