Articles

Ficció amb George W. Bush

La millor crítica que he sen­tit del lli­bre de memòries Deci­sion points de l'expre­si­dent nord-ame­ricà George W. Bush la va fer l'actor Mar­tin Sheen en una entre­vista tele­vi­siva. “No sabia que Bush es dediqués a la ficció”, va dir Sheen, recor­dat per les seves inter­pre­ta­ci­ons com a capità Willard a Apo­calypse Now o com a pre­si­dent Bart­lett a El ala oeste de la Casa Blanca. Altres lec­tors han gau­dit de Deci­sion points, que els recorda les novel·les de política-ficció de Tom Clancy, amb qui l'ante­rior man­da­tari dels EUA com­par­teix un tarannà ultra­con­ser­va­dor i mora­lista.

Les memòries de Bush s'han de lle­gir com una obra de ficció perquè el con­trast entre els fets i els seus records indica una nota­ble fan­ta­sia. Bush es declara “sorprès” de no haver tro­bat les armes de des­trucció mas­siva que el dic­ta­dor ira­quià Sad­dam Hus­sein havia de tenir, i tan­ma­teix va orde­nar la invasió d'Iraq, que pas­sarà a la història com un caríssim excés con­trari a la lega­li­tat inter­na­ci­o­nal. Per bé que la seva pre­cisió fac­tual sigui com a mínim dub­tosa, a Bush no se li pot negar l'opor­tu­nisme polític, perquè l'apa­rició dels seus records fic­ti­cis coin­ci­deix amb la victòria momentània de la reacció con­ser­va­dora con­tra el seu suc­ces­sor, Barack Obama, que ara es troba amb una popu­la­ri­tat min­vada i en perill de blo­queig legis­la­tiu del pro­grama refor­mista que el va por­tar a la Casa Blanca. Ni que sigui fal­sa­ment i gro­lle­ra­ment, Bush intenta afe­gir-se a l'onada con­ser­va­dora des­fer­mada per la victòria del Tea Party i els repu­bli­cans a les dar­re­res elec­ci­ons legis­la­ti­ves.

La des­memòria de Bush arriba a extrems patètics amb la seva admissió d'haver auto­rit­zat les “tècni­ques d'inter­ro­gació reforçades” als sos­pi­to­sos de ter­ro­risme, un terme que amaga pràcti­ques que també es poden ano­me­nar tor­tura. En la seva fan­ta­sia, Bush arriba a for­mes d'ambigüitat, com ara quan qua­li­fica José Maria Aznar com a “líder visi­o­nari”. En la versió anglesa, és pos­si­ble inter­pre­tar elo­gi­o­sa­ment l'adjec­tiu, però la tra­ducció per­met el matís sarcàstic. Visi­o­nari és un indi­vidu que té visi­ons. ¿Der ser aquesta la veri­ta­ble opinió de Bush sobre el seu aliat? ¿O pot­ser cal inter­pre­tar-la com un recurs de la ficció?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.