Eros i urnes

De cop i volta, la campanya s'ha escalfat. Quan tot feia preveure que el tedi i l'asèpsia acabarien guanyant la partida, dos vídeos de to eròtic han cridat l'atenció del personal i s'han convertit en el centre d'atenció dels mitjans. No parlo del joc racista del PP perquè em costa molt d'imaginar un comentari aproximadament divertit sobre aquesta gasòfia de tarannà feixista que, en un altre país, hauria desprestigiat de tal manera la candidata del partit que fins i tot s'hauria vist obligada a plegar.

Aquí, no. Aquí no passa res. Com que tinc ganes d'escriure una columna que sigui més o menys divertida, em centro en els vídeos eròtics, doncs. El de Nebrera vol ser pornogràfic, almenys des d'un punt de vista sonor, però tothom sap que la pornografia implica evidència i exhibició. No hi ha res de tot això, excepte si tenim en compte que aquesta noia considera que la pornografia que diu que denuncia rau en les xifres dels escàndols que surten en el filmet com si fossin títols de crèdit. El recorregut de la càmera pel pis s'assembla més a una pel·lícula de suspens que no pas a una història de Rocco Siffredi. Tot i la banda sonora (els gemecs espasmòdics d'una dona), estem més a prop de trobar un cadàver que no pas d'observar una escena de llit que, com era d'esperar, només s'insinua. Al final, Nebrera surt tapada amb una tovallola que, com era d'esperar, no cau als seus peus. Una llàstima. Hauria ajudat a augmentar el nivell intel·lectual de la campanya.

Aquest és un assumpte del qual se n'encarreguen les Joventuts del PSC, disposades a fer-nos creure que votar Montilla produeix les mateixes vibracions que un orgasme. Un festival. O com ha dit Bibiana Aído, “una publicitat enganyosa”. O com ha dit Puigcercós: “Nosaltres som més partidaris del sexe tàntric”. Sort que encara queda una punta de sentit de l'humor. Jo em vaig indignar molt, amb aquest anunci, però ara penso que em faré interventor, buscaré el telèfon de Conrad Son i li trucaré, si és que veig fenòmens paranormals en el meu col·legi.