Peles de plàtan

L'estructura administrativa del Palau de la Música en els temps de Fèlix Millet –i encara ara– era de tres potes: el Consorci, que reunia les institucions públiques; la Fundació, on confluïen els patrocinadors privats; i l'Orfeó Català, que era la part pròpiament artística. Millet en controlava dues i mitja. Per tant era difícil que hi hagués divergències de criteri. En Fèlix manava, feia i desfeia. Ara, en canvi, pot passar que el Consorci vulgui que s'investigui per separat la qüestió de la presumpta relació de Ferrovial i CDC a través del Palau, mentre que l'Orfeó ho refusi. Aquestes desavinences en temps d'en Fèlix, ai!, no passaven. Dilluns es desfarà l'empat perquè seran els patrons de la Fundació els que s'hauran de pronunciar en un sentit o en un altre, tret que no improvisin una solució salomònica i enginyosa, que no seria gens estrany. Tot això sembla un tema enrevessat i menor, però no ho hauria de ser i encara menys en campanya electoral. En aparença, però, no sembla pas que preocupi gaire Artur Mas. Ell en diu peles de plàtan. Al Consorci tot són institucions amb predomini socialista. A Mas li ho posen fàcil: pela de plàtan. I cada dia en falta un de menys per al 28. Girem pàgina i parlem d'altres coses, dels problemes que preocupen de debò la gent. És aquesta la gran frase dels polítics en campanya electoral. Des que es va descobrir el marro, en Fèlix es comporta amb discreció. En canvi, a l'altra vorera, en Bartu xerra com una mallerenga. Amb molta monotonia, això sí. Amb la cançó enfadosa de la innocència. És tan i tan innocent, en Bartu, que sembla mentida que li hagin imposat cinc-cents mil euros de fiança. A en Bartu no ens el podem creure perquè tanta innocència és inhumana, és impossible, fins i tot en aquells que són innocents de veritat. En fi, que en aquesta campanya estan molt controlades les peles de plàtan. Un cop de peu les aparta i la via queda lliure, per parlar, amb entusiasme, de patriotisme, de progrés, de les grans solucions als grans problemes, tot entre crits rituals i onejar de banderes.