Aliments, fàrmacs i toxicitat

Els recursos per provocar la mort, en la realitat i la ficció, progressen, com també ho fa la ciència. Un de ben original el trobem a la novel·la Inocente, de Scott Turow, recentment publicada en versió en castellà. És la seqüela d'una altra obra d'aquest autor, Presunto ino-cente, de la qual molts recordareu la versió cinematogràfica, protagonitzada per Harrison Ford. En aquest cas, el crim entorn del qual gira la trama es produïa per un mètode convencional, a cops. Però ara, Turow ens presenta una causa de mort sofisticada: una interacció entre aliments i medicaments. El trastorn que es deriva de l'efecte tòxic d'aquesta concurrència d'aliments i medicaments és una pujada de la pressió arterial, que pot acabar en un vessament cerebral mortal. El mateix Turow ho descriu al capítol 12 de la novel·la: “En la mostra de sang cardíaca hi ha un nivell tòxic d'un compost antidepressiu anomenat fenelzina” [...] “Els símptomes declarats, mort per arítmia amb una possible reacció hipertensiva, habitualment es relacionen amb una sobredosi d'aquest fàrmac. Va [...] descriure la fenelzina, que s'utilitzava per tractar depressions atípiques, sovint en combinació amb altres compostos. Actuava inhibint la producció d'un enzim anomenat MAO, que descompon diversos neurotransmissors que alteren la conducta. Sovint l'efecte que causava al cervell era la millora dels estats emocionals, però limitar l'enzim podia tenir efectes secundaris fatals en altres parts del cos, sobretot quan s'ingerien medicaments o aliments que continguessin una substància anomenada tiramina. Hi ha una llista sencera d'aliments que hom no hauria de menjar si s'està tractant amb fenelzina: vi negre, formatges madurats, cervesa, iogurt, carn adobada, peix en escabetx, embotits... Tot això augmenta la toxicitat del fàrmac”. Heus ací un petit text de farmacologia i nutrició en un best seller.

Les sigles MAO responen a mono-amino-oxidasa, un enzim del nostre organisme que transforma amines neurotransmissores, substàncies que determinen el funcionament del sistema nerviós. Si aquestes amines no són neutralitzades de manera adient a causa de l'acció del medicament i s'acumulen en excés, el seu efecte normal esdevé tòxic i pot acabar no només en una arítmia sinó en una pujada de la pressió arterial mortal. Si la dosi de fenelzina és la correcta i no hi ha cap interferència, l'efecte antidepressiu és el previst, sense més conseqüències. El problema és que hi ha aliments, com els esmentats, que contenen amines com la tiramina i altres. Ingerits per persones sanes que no prenen medicaments IMAO (inhibidors de la MAO) no causen cap problema (llevat que els continguts siguin molt alts, que no és habitual), però en les persones medicades amb IMAO els efectes d'aquestes amines ingerides amb els aliments se sumen als de les amines que l'organisme no ha neutralitzat i l'efecte tòxic pot ser greu. Poden tenir tiramina i altres amines molts aliments en bon estat obtinguts per processos de fermentació o maduració (vins, cerveses, formatges madurats, anxoves, embotits, derivats de soja) i també aliments que estiguin més o menys deteriorats per l'efecte de microbis contaminants, amb el benentès que es pot tractar de deterioraments lleus que no facin que l'aliment estigui visiblement en males condicions.

Es tracta d'una de les moltes interaccions entre aliments i medicaments, no sempre prou tingudes en compte. Degut a aquest efecte avui la fenelzina es fa servir molt poc. A més, disposem d'altres IMAO amb menys risc, i d'altres tipus d'antidepressius, però cal que els metges i farmacèutics, en prescriure, dispensar i fer el seguiment terapèutic, i els pacients quan llegeixen els prospectes, tinguin en compte que les relacions entre aliments i medicaments van més enllà de si s'han de prendre amb el menjar o amb l'estómac buit. Per cert, Turow comet un petit error, perquè inclou entre els aliments de risc els iogurts, que malgrat ser producte d'una fermentació, tenen molt poques amines. La tasca dels forenses es complica, ja no només han de buscar arsènic i similars als cadàvers, sinó també medicaments IMAO o tiramina. Si voleu saber si aquesta interacció permet assolir el crim perfecte, no us queda més remei que llegir Inocente.