Rauxa intel·ligent

A mesura que passen els anys, de pressa i alhora a poc a poc, veig que hi ha coses a la vida que a vegades surten bé. Fa tres anys en Laporta va apostar per en Guardiola. En aquell moment ningú no hi confiava, i Guardiola ha resultat que és un dels entrenadors més sublims del món. També fa tres anys jo em vaig casar amb la meva dona. No tot era clar: vivíem en continents separats, veníem d'entorns diferents, molts coneguts ens veien enamorats però ens feien incompatibles (“Vés amb compte, que patiràs!”, em va dir un amic), i jo em pensava que no era capaç de compartir el llit amb ningú. Però el resultat ha estat una sort: tenim un matrimoni senzill i, com tots, fràgil, però que de moment funciona.

El restaurant Les Cols d'Olot ha aconseguit una cosa extraordinària, que és integrar la cuina i l'arquitectura en un tot complet. La cuina minimalista, lírica i estrictament garrotxina de la Fina Puigdevall i la transformació del mas Les Cols feta pels arquitectes RCR han creat un microcosmos que està tan arrelat a la terra com connectat als fluxos i a les imatges de la globalització. Tant a nivell gastronòmic com arquitectònic, el restaurant és una unió feliç entre el nostre país i el món. No és pas per casualitat que, en un reportatge recent del New York Times, el definissin com un lloc excepcional.

Solidaritat Catalana potser aconseguirà més vots o menys, però ja és evident que el seu projecte ha sortit bé. Dues idees seves són les millors que hem sentit durant la campanya. En primer lloc, la proposta de proclamar unilateralment la independència ha deixat clar que totes les altres alternatives (referèndums, consensos, acords amb Madrid) són irrealitzables dins del marc legal espanyol, el qual no permetrà mai cap negociació de la sobirania. En segon lloc, la idea de la rauxa intel·ligent que proclama Solidaritat tant supera el seny que ens ha acabat fent dèbils i covards com la rauxa que ens pot fer caure en el que Jaume Vicens i Vives en deia “la mística de l'acció directa”. La rauxa intel·ligent ja no és el catalanisme emprenyat ni l'independentisme combatiu, sinó que és el desig i alhora el càlcul perquè aviat al nostre país les coses surtin bé.