El primer heroi

Del 15 al 22 de novem­bre, molta gent, al Face­book, ha subs­tituït la foto del seu per­fil per una d'un dibuix ani­mat, heroi de la seva infan­tesa. Molta gent també ha con­vi­dat els seus amics a fer el mateix. La Isa­bel hi ha posat l'Abe­lla Maia. La Cris­tina dubta. Però no sem­pre dubta, la Cris­tina. Jo també hi he vol­gut par­ti­ci­par. En Jan i en Tren­ca­pins, la patru­lla dels Cas­tors, el detec­tiu Gil Pupil·la. Una mica més tard, en Tintín i els bar­ru­fets. Però altres amics del Face­book, més mati­ners que no pas jo, ja els havien triat. Sort que la infan­tesa pot esti­rar-se com un xiclet. Lla­vors, he pen­sat que, a començament dels sei­xanta, els nos­tres herois dels còmics sor­tien al Tbo i eren uns herois de misèria, no ben bé uns herois. Don Car­panta, Doña Urraca, els per­so­nat­ges de 13 rua del Per­cebe, la família Uli­ses, que no aca­bava d'agra­dar-nos perquè ens hi vèiem. Doña Filo­mena, l'àvia. Doña Sin­fo­rosa, la mare. Don Uli­ses Higue­ru­elo, el pare. El gos Treski, i la Mer­ce­di­tas i en Poli­car­pito, els fills. Els nois com jo érem en Poli­car­pito i, què voleu que us digui?... A classe, ens avorríem tant com con­ti­nuen avor­rint-se molts de nois i noies avui. (Avís per a futurs con­se­llers d'Ense­nya­ment: els portàtils no solu­ci­o­na­ran res. La ima­gi­nació, la passió i l'empa­tia són les úniques armes amb què podem comp­tar els que ense­nyem). En aque­lles esco­les, mol­tes noies i nois com jo vam haver d'inven­tar-nos el nos­tre heroi. Era en cas­tellà. “Con un seis y un cua­tro, aquí tiene su retrato”. L'he tor­nat a fer. M'hi he vist, m'he vist tal com era en aquells anys. Fa uns dies, ho deia un edi­tor al Face­book citant Camus: “El pen­sa­ment d'un home és abans que res la seva nostàlgia”.