Tots són iguals?

Tindríem els mateixos polítics, en una Catalunya independent? A les portes d'uns comicis poc agraïts, amb fortes tensions, amb desqualificacions i algun espectacle mediàtic barroer, paga la pena preguntar-s'ho. Tindríem uns dirigents més oberts, preparats, de més nivell? O no canviaria res? Gaudiríem o no de les mateixes cares, els mateixos estirabots, els mateixos renecs? Seria pitjor, millor?

Fa un temps, una enquesta preguntava si la nostra política milloraria en una Catalunya del tot sobirana. El 41% creien que milloraria, i el 33% que seria idèntica. Només un 15 % pensaven que empitjoraria. Ja sabem que les enquestes no són ciència, i encara menys futurologia; però ajuden a ensumar coses. I l'olfacte diu que molt pocs consideren que l'entorn polític empitjoraria en una flamant República Catalana. La pregunta és per què la gent ho veu així.

Una possible resposta, gens descartable d'entrada, és que els catalans intueixen que els nostres polítics no poden ser pitjors del que són, i que qualsevol gran canvi d'escenari a la força hauria de fer-nos progressar. Una altra possibilitat és que la gent entengui que l'emancipació nacional funcionaria com una espècie de panacea universal, i que ben administrada, ho faria millorar tot, des del registre polític fins als canelons de Sant Esteve. Pot ser, no dic que no.

Deixeu-me afegir un parell d'interpretacions, personals i molt poc acadèmiques. Jo crec que amb un estat propi perdríem un element de somni i de messianisme. Això seria una pèrdua des del punt de vista del debat de les conviccions i de la noció més romàntica de la cosa. Segurament els oradors no serien tan punyents, els dirigents no serien tan carismàtics, i es parlaria de temes més ensopits i depriments, com ara els tipus d'interès bancari. Vull dir que se'n parlaria més.

D'altra banda, guanyaríem en serenitat. Tindríem sistemes polítics més convencionals, amb poques sorpreses. Els aspirants a la glòria serien més discrets, no tindríem gaires aspirants a Bolívar ni a Washington ni a Robespierre. Tampoc no hauríem d'empassar-nos la caverna espanyolera disparant, de moment només als videojocs, contra separatistes i immigrants (fixeu-vos en el binomi, interessant, interessant...). I sobretot, sobretot, sobretot, podríem dormir a les nits sense que en sobresaltés un tribunal de Madrid que trucava a la porta per prohibir les nostres lleis, les nostres escoles, el nostre idioma... Tindríem uns polítics amb cara de ben dormits, com els de Dinamarca o Eslovènia.