Impune un frau de més 130.000 euros a la Seguretat Social a través d’una empresa pantalla

El jutjat penal 1 de Girona ha absolt tres acusats d’orquestrar un frau de més de 130.000 euros a la Seguretat Social a través d’una empresa pantalla. Segons recull l’ACN, la sentència resol que la mercantil “no va tenir cap activitat econòmica real” i, tot i això, entre els anys 2009 i 2011 va contractar fins a tretze “suposats” treballadors perquè poguessin cobrar prestacions d’atur, de maternitat o “altres beneficis”. El jutjat conclou que existeixen “sospites serioses i greus” que avalen els delictes contra la hisenda pública i estafa que atribuïen les acusacions però afegeix que no es compleixen els requisits legals per a una condemna: “Segons la redacció del Codi Penal aplicable, la defraudació s’ha d’haver produït en un termini màxim d’un any natural”.

El cas havia d’arribar a judici a l’Audiència de Girona el maig del 2023 i la fiscalia i la Seguretat Social demanaven penes de fins a 6 anys de presó a quinze acusats d’ordir o participar en l’estafa. El judici es va suspendre la incompareixença de tres dels processats i, després, la secció quarta va dictar una interlocutòria indicant que alguns dels delictes (falsificació en document públic o estafa) ja havien prescrit. Això va fer que la causa la jutgés finalment el penal 1 de Girona.

Al banc dels acusats, s’hi van asseure dos homes acusats d’un delicte continuat contra la hisenda pública per haver creat l’empresa pantalla i un altre processat per estafa, per haver cobrat més de 17.000 euros d’atur a través d’una contractació fictícia. La sentència conclou que un dels acusats era administrador únic de l’empresa suposadament dedicada a la promoció immobiliària des de l’abril del 2008 i que l’altre processat, defensat pel lletrat Lucas Arias, va actuar com a gerent i apoderat de la mercantil. “L’empresa no va tenir cap activitat productiva en l’economia real durant els anys 2009 a 2011. Tot i això, va donar d’alta al sistema de la Seguretat Social a un total de tretze treballadors”, considera provat el jutjat que afegeix que la mercantil no va pagar cap quota a la Seguretat Social assolint un deute de 131.833,33 euros. En el cas concret d’un dels empleats ficticis, també resol que va cobrar atur per un import total de 17.732 euros.

El jutjat assenyala que “existeixen sospites serioses i greus” que apunten a la tesi de les acusacions: “Hi ha sospites fundades que la mercantil no va tenir cap activitat des del 2009 i que es va dedicar a donar d’alta a suposats treballadors perquè accedissin, a canvi de circumstàncies o contraprestacions indeterminades que no han resultats provades, a ajudes, prestacions o situacions administratives”. “Malgrat això, el sentit de la sentència ha de ser absolutori”, argumenta el jutjat que analitza els requisits legals per a una condemna i argüeix que, en aquest cas, no es compleixen.

En relació al delicte continuat de defraudació a la hisenda pública, la sentència recull que la redacció al Codi Penal ha tingut “vàries reformes” i que la que és d’aplicació exigeix que la quantitat defraudada sigui superior als 120.000 euros en un any: “La defraudació s’ha d’haver produït en el termini màxim d’un any natural, però no al llarg d’un període superior. La indeterminació en relació al termini porta a l’absolució dels dos acusats”.

I en relació a la presumpta estafa del treballador que va cobrar més de 17.000 euros d’atur, la sentència indica que l’engany “per obtenir una subvenció, desgravació o ajuda de les administracions públiques falsejant les condicions requerides per a la seva concessió” és un delicte que també s’ha modificat i que la redacció vigent a partir del 2004 fixa la quantitat mínima en 80.000 euros: “El precepte no resulta aplicable perquè la quantitat defraudada no arriba a aquesta quantitat”.

Per això, el jutjat penal 1 absol els dos empresaris acusats de crear la mercantil pantalla i el treballador que hauria cobrat una prestació d’atur amb una alta a la Seguretat Social fraudulenta.