Guerra civil

Entre­tin­guts i ende­ri­ats per la cam­pa­nya elec­to­ral, no ens ha lle­gut fins ara de comen­tar unes imat­ges de l'àmbit inter­na­ci­o­nal que ens han cri­dat for­ta­ment l'atenció: les esce­nes de guerra pels car­rers de Rio de Janeiro. No exa­ge­rem: eren esce­nes de guerra tant en sen­tit estricte com simbòlic. Car­ros de com­bat, tiro­te­jos amb fusell car­rer per car­rer, can­to­nada per can­to­nada, avenços, retro­ces­sos. Pas­sava al Bra­sil, però les imat­ges no eren dife­rents de les que ens hem vist en d'altres indrets del món on hi ha con­flic­tes oberts. Quan les for­ces esta­tals –poli­cia, poli­cia mili­tar i mili­tars que mena­ven els tancs– van ani­hi­lar la resistència i van arri­bar a dalt de tot dels pen­dents per on s'estén la favela ano­me­nada Com­plexo Ale­mao, van his­sar-hi la ban­dera bra­si­lera. És el gest més inequívoc i uni­ver­sal de la con­questa bèl·lica. Tota una pro­cla­mació que defi­neix la dimensió autèntica dels fets. His­sa­ven la ban­dera bra­si­lera a Rio, com un acte de recon­questa. Quina era, ales­ho­res, la ban­dera dels rebels, que la infor­mació inter­na­ci­o­nal enlles­teix amb el con­cepte de ban­des de nar­co­tra­fi­cants? Són només delinqüents i pin­xos de barri, o són alguna cosa més en el món dels mili­ons de pobres i des­posseïts, de gent sense pos­si­bi­li­tats ni espe­ran­ces que mal­viu pels turons de Rio? Cal tenir pre­sent que aques­tes esce­nes de guerra civil han tin­gut lloc pocs dies després d'unes elec­ci­ons que han estat un tri­omf de Lula i de la seva suc­ces­sora. Ales­ho­res vam sen­tir grans elo­gis al progrés econòmic del Bra­sil i als avenços que ha acon­se­guit Lula con­tra la pobresa i les desi­gual­tats, aquesta xacra que ha tena­llat el Bra­sil i li ha impe­dit d'arri­bar a ser el poderós país que podria ser. Bufa­ven vents posi­tius i democràtics i lla­vors han arri­bat les imat­ges de guerra en una ciu­tat que ha d'aco­llir uns Jocs Olímpics i un Mun­dial de Fut­bol d'aquí a pocs anys. Pre­ci­sa­ment per això s'ha de fer neteja, hem sen­tit dir. Sovint ens expli­quen que països com Bra­sil i Mèxic van pel bon camí, com si el so dels trets fos­sin només una anècdota, res, una remor de fons.