Seguirem els llums

Ja s'han encès els llums de Nadal. Fa dos dies encara ens queixàvem de calor i ara el fred és viu i el Nadal (sisplau, denunciem els que en diuen “els Nadals”) ja és aquí. “Com passa el temps; ja és Nadal i d'aquí a quatre dies Setmana Santa i l'estiu”, ens direm. Sí, el temps passa que vola però hi ha coses que són per sempre i altres que duren el que duren. Com la crisi. Fa la sensació que tots plegats tenim la certesa que aquesta crisi és llarga i dura però passatgera, que l'hem de passar qui més qui menys com qui passa un xarampió o una penitència i que només és qüestió de temps que acabi escampant i tot torni a ser si fa no fa com era. Que per molt que ens diguin que res no tornarà ser com abans, aquesta crisi no deixa de ser com les altres, o sigui, cíclica. I que, per tant, després d'una època de recessió en ve una altra d'expansió. Potser sí que tots plegats vivim en una il·lusió col·lectiva i esperem que el pas del temps s'endugui també aquests mals moments i en dugui de més pròspers. Però qui pot negar que sigui més consistent aquesta il·lusió que la dura realitat que ens pinten els que precisament negaven la crisi quan ja era evident. Sí, hi ha hagut una sonora punxada de la bombolla immobiliària, ha quedat despullada l'ànima especulativa dels bancs i entitats financeres, el deute dels estats ha provocat rescats... Però ni hi ha indicis que s'hagi refundat el capitalisme, com clamava populistament Sarkozy, ni les entitats financeres són les que s'han quedat amb una mà davant i l'altra darrera, ni determinats estats han estat capaços de reaccionar a temps amb mesures adients per reconduir l'economia. Des de racons de món com el nostre, la il·lusió que la crisi és qüestió de temps no és una inconsciència. Sabem que dependrà en bona mesura de l'efecte arrossegador dels països que compten de veritat. Com sabem que la crisi l'estan pagant els emprenedors i els treballadors que mantenen o han perdut la feina. Els que, amb somriure nadalenc, seguirem els llums i consumirem, perquè són per fer bonic però sobretot perquè consumim.