Magdalenes i dieta

A la llibreria El Full, de Badalona, s'ha presentat el llibre Magdalenas, que ensenya a preparar-ne de casolanes i ben variades. L'autor, el mestre forner Xavier Barriga, ja té antecedents: el llibre Pan, escrit amb la mateixa finalitat. Cal conèixer els aliments i una bona manera és fer-los, quan ens vingui de gust i sigui possible. Així podem introduir varietat i personalitat en el que mengem. A fer magdalenes com les d'aquest llibre, d'elaboració senzilla, els més petits de casa també poden col·laborar-hi, i així aprenen a valorar els aliments i que cal dedicar temps i atenció al menjar.

Els flequers saben fer bons pans, i els que hi ha al mercat, tant els artesanals com els industrials, poden ser saborosos i amb un valor nutritiu adient, però amb eines com aquests llibres podem elaborar-ne a la nostra mida. El mateix passa amb les magdalenes, producte que el mercat ens n'ofereix de correctes i de ben bones, a les quals alguns consumidors poden criticar la presència d'additius, que no plantegen cap risc i són necessaris per obtenir productes d'una certa estabilitat i durada. Gràcies als consells de l'autor podem fer-nos-en al nostre gust. Les magdalenes porten farina, llevat, llet, sucre, ou i oli, mesclats i escalfats al forn. Tenen un valor nutritiu alt, i s'han de consumir amb moderació, perquè, per 100 grams, aporten, aproximadament, 400-450 quilocalories (al dia en necessitem 2.000-2.500); uns 6 grams de proteïnes (molt valuoses les de l'ou); uns 25 de greixos; uns 45 d'hidrats de carboni (dels quals uns 20 són de sucre, que no és molt en el marc d'una dieta equilibrada) i 1 gram de fibra. La quantitat de minerals i vitamines és discreta (sodi, calci, magnesi, fòsfor, ferro, i vitamines del grup B, A, D i E). Xavier Barriga hi afegeix sal (millor poca) i aromes naturals (llimona, taronja, canyella, nou moscada i vainilla).

Cal destacar positivament del llibre que el greix que s'aconsella és l'oli d'oliva, que ha de ser el preferent en la nostra alimentació. A més, es fa servir, però menys, el de gira-sol. En canvi, en magdalenes industrials hi trobem un imprecís “oli vegetal”, correcte però segurament no tan bo com el d'oliva. També inclou l'elaboració d'alguns dolços similars a les magdalenes, com els muffins, en què s'utilitza la mantega, molt gustosa, però que cal consumir amb moderació. Però no tot és artesanal. El llevat és un impulsor químic (de fet, el mateix que el sidral). Tampoc no ho són els motlles de silicona que acompanyen el llibre. La tecnologia, emprada quan realment cal, també ajuda a elaborar productes artesanals.

Són bons detalls que es pensi en magdalenes per a celíacs, i que n'hi hagi de salades, amb tomàquet, pastanaga, nous i formatge. Els ingredients vegetals són interessants perquè milloren el valor nutritiu. Ara bé, només amb això no complim amb les hortalisses, que cal menjar-ne moltes més que no pas magdalenes.

Els productes dolços aporten un especial impacte sobre els sentits. Per això les magdalenes tenen una gran referència literària. Al primer volum de l'obra de Proust A la recerca del temps perdut, hi ha un record d'infància que converteix una simple magdalena en un símbol literari i universal del poder evocador dels sentits: “Aclaparat per aquella jornada ensopida i per la perspectiva d'un endemà trist, vaig dur als meus llavis una cullerada de te on havia deixat que s'estovés un tros de magdalena. I en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir atent a alguna cosa extraordinària que passava dins meu. M'havia envaït un plaer deliciós, aïllat, sense la noció de la seva causa”. És difícil que un plat de verdura desperti els mateixos records.

La pastisseria industrial i l'artesanal o casolana poden coexistir, però no són per a un consum diari sinó ocasional. Amb tot, bé que cal resistir la temptació de la facilitat d'accés i de consum, especialment de la industrial, no defugim aquestes ocasions per una idea puritana de la dieta. Menjar ha de ser també un plaer. Com deia el gastrònom francès Brillat-Savarin, “els animals s'alimenten, les persones mengen i les persones d'esperit saben menjar”.