Retrets fraternals

José Mon­ti­lla, en fun­ci­ons de pri­mer secre­tari del PSC, es quei­xava, diu­menge, en el con­sell naci­o­nal del par­tit, de l'acti­tud que ha tin­gut el PSOE envers el govern de la Gene­ra­li­tat aquesta legis­la­tura. “El govern del PSOE no ens ha posat les coses fàcils”, va deplo­rar Mon­ti­lla. En les dis­pu­tes es veu que hi ha hagut final feliç, però després d'un estira i arronsa que Mon­ti­lla va qua­li­fi­car d'“esgo­ta­dor”, tot lamen­tant el des­gast que la reticència produïa. De vega­des Mon­ti­lla es pro­nun­cia amb aquesta clare­dat ines­pe­rada, sense ambigüitats ni al·lusi­ons vela­des ni mit­ges tin­tes. El seu retret a la direcció i al govern del par­tit germà era diàfan i ado­lo­rit. Es veu que no hi ha hagut reci­pro­ci­tat. El vot mas­siu dels elec­tors cata­lans a les can­di­da­tu­res soci­a­lis­tes en les elec­ci­ons espa­nyo­les del 2008 va garan­tir la ree­lecció de Zapa­tero. No s'ha pagat pas aquest suport amb la mateixa gene­ro­si­tat. I un altre retret: a Mon­ti­lla li dol tant o més el fes­teig poc dis­si­mu­lat de Zapa­tero amb CiU. Com que Zapa­tero ja comp­tava amb el suport incon­di­ci­o­nal dels dipu­tats del PSC, dis­solts en el grup soci­a­lista del Congrés, ja no havia de pre­o­cu­par-se'n i el que havia d'anar a cer­car era el pacte amb la fede­ració, en assump­tes con­crets. No hi ha hagut fluïdesa, doncs, entre el soci­a­lisme de Fer­raz i el de Nica­ra­gua o entre La Mon­cloa i la plaça de Sant Jaume, sinó més aviat des­a­pro­vació, des­con­fiança i un sen­ti­ment de supe­ri­o­ri­tat del soci­a­lisme espa­nyol envers el català. Tot això, aquests anys, ha estat evi­dent, però resulta interes­sant sen­tir-ho expres­sar ara a Mon­ti­lla. Una de les raons d'aquesta acti­tud del PSOE és l'ambi­ent anti­ca­talà que els mit­jans afins al PP han ali­men­tat a Espa­nya. S'ha fet molta demagògia i el PSOE ha que­dat atra­pat en la tera­nyina. Poques con­ces­si­ons podia fer a Cata­lu­nya sense atiar el foc anti­ca­talà que ales­ho­res hau­ria cre­mat també el PSOE. Per això, al govern del PSOE, que ja tenia poques ganes d'obrir la mà, no li cos­tava gens fer el ronsa. Ara Mon­ti­lla ho lamenta. Però, per a ell, ja és massa tard.