El tracte del maltractament

S'acaba l'any però les males notícies, no. Perquè, per exem­ple, la violència con­tra les dones no s'atura. Fa cinc anys que es va apro­var la llei con­tra la violència de gènere, i les xifres no paren d'aug­men­tar. I fa qua­tre dies, una enquesta posava de mani­fest que una de cada qua­tre dones cata­la­nes diu que ha rebut algun tipus d'agressió mas­clista greu al llarg de la seva vida. L'enquesta també cons­ta­tava que més del 80% dels casos no es denun­ci­a­ven. I davant d'aquesta rea­li­tat, segur que ho han sen­tit, perquè fa dies que s'ha anun­ciat, el govern esta­tal vol que els mit­jans no infor­mem de les morts deri­va­des d'aquesta violència. Diuen que és per evi­tar l'efecte crida que gene­ren aques­tes infor­ma­ci­ons. Pel mateix preu, que també pro­hi­bei­xin mos­trar els que s'enxam­pen a més de 200 km/hora o infor­mar sobre roba­to­ris, vio­la­ci­ons, homi­ci­dis, no fos cas que es donin idees. Què ho fa, que els costi tan poc de pro­hi­bir? Fins ara els mit­jans de comu­ni­cació havien aju­dat a donar visi­bi­li­tat a un pro­blema que ha dei­xat de ser domèstic i s'ha con­ver­tit en social, que ha dei­xat de ser invi­si­ble per ser cone­gut, reco­ne­gut i en el millor dels casos, denun­ciat. El peri­o­disme també és denúncia i sen­si­bi­lit­zació. Per què, doncs, el govern no pot dema­nar que es doni un altre tracte al mal­trac­ta­ment més que no pas pro­hi­bir de par­lar-ne? Què hi gua­nya­rem, ama­gant el pro­blema? No el solu­ci­o­na­rem pas, al con­trari, l'engrei­xa­rem més. No és tant què es diu, tot i que també, evi­dent­ment, sinó com es diu. Crec, sin­ce­ra­ment, que es podria acon­se­guir un canvi de tendència expli­cant històries en clau posi­tiva, donant veu a dones que hagin acon­se­guit superar aquest epi­sodi tan fosc. Pen­sar en les vícti­mes i no en els agres­sors. Veure-hi el cos­tat posi­tiu també reforçaria les vícti­mes i els dona­ria més força i segu­re­tat per sor­tir del pou, fer el pas i denun­ciar. Ara, després, s'han de sen­tir pro­te­gi­des i segu­res. No és pas per això que el govern no vol que par­lem de les morts per violència de gènere? No és perquè després han de reconèixer que les mesu­res i els sis­te­mes de pro­tecció –com ara les pol­se­res– no fun­ci­o­nen?