426 euros
El desgavell provocat per la vaga de controladors aeris durant el pont de la Puríssima ha deixat en segon terme el nou paquet de mesures del govern espanyol per calmar els mercats. En essència, el paquet preveu la privatització de fins al 49% d'Aena, l'organisme que gestiona els aeroports espanyols, i de fins un 30% de la societat de loteries de l'Estat, la privatització de la gestió del Prat i de Barajas en règim de concessió, la reducció de l'impost de societats per a les pimes, alhora deixarà de ser obligatori el pagament de la quota a les cambres de comerç, s'apugen els impostos sobre el tabac –mesura que ja ha estat implementada–, es faciliten els tràmits per crear empreses... Paral·lelament s'anunciava la reforma de les pensions per al 28 de gener, la supressió del règim de classes passives de la Seguretat Social per als nous funcionaris i, com ja era sabut, la desaparició, a partir de febrer, de l'ajuda de 426 euros per als aturats de llarga durada (293 milions d'estalvi!). Són mesures dures, destinades a reduir el dèficit, però també a provocar més tensió social i amb un evident menyspreu de la reivindicació de la Generalitat de participar en la gestió de l'aeroport del Prat.
La mesura més dura és la supressió de l'ajut per als aturats de llarga durada –prorrogat en dues ocasions– amb unes mesures pal·liatives –potenciar la figura dels orientadors en la recerca d'ocupació doblant la plantilla de 1.500 a 3.000– que són un pur sarcasme. La nova retallada afectarà unes 700.000 persones que es quedaran sense res i, com denunciava Toni Ferrer, secretari d'acció sindical de la UGT, s'afegiran als més d'un milió “de desocupats que ja no tenen cap mena de cobertura econòmica en aquest moment”.
Certament, les privatitzacions parcials d'Aena i loteries donaran un respir al govern espanyol, que preveu ingressar 14.000 milions d'euros i reduir, per tant, en un terç l'emissió de deute previst per l'any que ve i aproximar-se a l'objectiu d'un dèficit pressupostari del 6% el 2011. En canvi, l'estalvi de 293 milions d'euros que aportarà la supressió de l'ajut als aturats no farà més que empitjorar la situació del 40% de desocupats –el 8% de la població activa– que, segons el Banc d'Espanya, ja viuen avui en llars on ningú treballa. Si hi afegim les mesures contingudes en els pressupostos de l'Estat (congelació de les pensions, reducció de l'ajuda al desenvolupament i de les prestacions associades a la llei de la dependència) haurem de convenir que José Luis Rodríguez Zapatero s'ha convertit en l'home dels mercats encarregat de desballestar un estat del benestar que tot just començàvem a tastar. I és clar que cal fer front al dèficit i reduir el deute, però el que ja no està tan clar és que la crisi l'hagin de pagar aquells que menys han contribuït a forjar-la (treballadors, pimes, autònoms), mentre les grans entitats financeres, que tenen una gran part de responsabilitat en el seu desencadenament, reben ajudes estatals i reclamen mesures antisocials encara més dures contra la crisi.
De tot plegat es desprèn una consideració que ja sabíem: la socialdemocràcia ha perdut el nord davant d'una crisi que no va saber preveure i que es va alimentar amb les alegries pressupostàries. L'esquerra europea no té respostes i un darrere l'altre els governs de centreesquerra deixen pas a governs de centredreta amb tics sovint de dreta extrema. Potser en el cas espanyol no serà així perquè ja s'encarrega José Luis Rodríguez Zapatero de fer la feina bruta. Però, tan se val, el resultat serà el mateix: precarietat laboral, atur, reducció de les prestacions socials, endeutament i pèrdua de poder adquisitiu de les classes mitjanes i populars; mentre que assistim a un nou procés de concentració del capital al caire de la globalització.
