La nova revolució

Esce­nes d'enfron­ta­ments, dimarts, al cen­tre de Roma entre estu­di­ants que pro­tes­ten per la reforma uni­ver­sitària que hi ha en pro­jecte i la poli­cia. Violència intensa, bara­lles tumul­tu­o­ses a l'estreta Via del Corso, cot­xes que cre­men a Piazza del Popolo. Les tele­vi­si­ons ens ofe­rei­xen les imat­ges com a com­ple­ment a la infor­mació sobre la moció de cen­sura que havia superat Ber­lus­coni a la Cam­bra dels Dipu­tats. Per tres vots: 314 con­tra la moció; 311, a favor. En els dies ante­ri­ors vam sen­tir insi­nu­a­ci­ons de tota mena, entre les quals la com­pra directa de vots per part de Ber­lus­coni. Es deien fins i tot les quan­ti­tats pac­ta­des. Veient el resul­tat de la votació, en què el pri­mer minis­tre va sal­var el mal pas gràcies al suport d'alguns trànsfu­gues, les sos­pi­tes s'incre­men­ten. I encara més conei­xent l'estil, la manera de fer de Ber­lus­coni. Al Par­la­ment s'hi esde­ve­nen aquests fets; al car­rer, aquells altres. No es tan­carà pas el con­flicte amb aquesta diada sola­ment. La debi­li­tat de Ber­lus­coni és òbvia i les mani­o­bres per fora­gi­tar-lo del govern, con­ti­nu­a­ran. Els estu­di­ants tam­poc no cedi­ran fàcil­ment. Aquest és el pai­satge a Itàlia a les dar­re­ries del 2010. No pas només a Itàlia, tant se val. La set­mana pas­sada tota la premsa mun­dial va publi­car la foto que reco­llia l'expressió de sor­presa i de por que feien els ros­tres del príncep Car­les d'Angla­terra i la seva esposa, Camila, quan un grup d'estu­di­ants que pro­tes­ta­ven per raons simi­lars als ita­li­ans van asset­jar el cotxe en què ana­ven, van sac­se­jar-lo, col­pe­jar-lo i tren­car-ne algun vidre. Fa l'efecte que, al Regne Unit, la poli­cia i el govern encara no es fan càrrec de l'abast i la inten­si­tat de la ira que estan pro­vo­cant algu­nes mesu­res del nou govern con­ser­va­dor i libe­ral. N'hi ha que no es resig­nen que la crisi ser­veixi d'argu­ment per fer una nova revo­lució con­ser­va­dora que imposa polítiques dis­cri­mi­na­do­res i retro­ces­sos soci­als. És el que està pas­sant ara mateix a tot Europa, men­tre la majo­ria, anes­te­si­ada per una infor­mació far­cida d'ide­o­lo­gia, ron­dina, s'age­mo­leix i ho accepta.