La nina de Nadal
Monsieur George Lenôtre era nat en temps de l'emperador Napoleó III el Petit. Visqué 80 anys. Coneixedor com pocs de la Revolució Francesa i dels dies de Napoleó el Gran. Ha deixat escrites unes contalles de Nadal, on fa sentir la tendresa dels records nadalencs brollant ocults fins en la feréstega dels bordegassos servents de la guillotina. Entre tots els contes us trio La nina de Nadal.
Solange era una mosseta de vuit anys, a plena època del Terror i Robespierre. Els seus pares, aristòcrates, eren exiliats a l'Anglaterra, ella vivia en un poblet de la costa de Bretanya, recollida per una gent que la feia trescar com una minyona.
Metzger era un sergent dels blaus revolucionaris. Feia la ganya que podeu esperar. S'amagava rere un bigotàs, cellajunt guaitava amb ulls de fera. Estava encarregat, amb els seus soldats, d'atrapar els exiliats que volien tornar a França amb perill de pena de mort. Així que n'atrapava algun, el duia a Saint Malo o a Rennes. Allà els enllestien.
L'home veia passar la nena tota polideta, tenia vuit anys, tenia vuit anys com la seva filla a l'Alsàcia. Solange l'entendria, ella li tenia por.
I ves que la nit de Nadal, la mosseta havia deixat els esclops, pensant que, en temps millors, hauria trobat al matí les sabates curulles de presents. Es va adormir, la van desvetllar els petons d'un home que va fugir deixant-li una nina. Al matí, la gent la va veure amb la nina, ella deia que duta pel petit Jesús. Però el sergent sabé de seguida que era una nina anglesa, l'hi havia donada son pare, arriscant-se de mort per dur Nadal a la filla.
Aquella mena de gos de caça que era el Metzger va rastrejar tots els envoltants per trobar l'home. No el trobava. Fins que anà a escorcollar la casa de la mosseta, no se li escaparia.
Solange el va aturar.
Us dono aquesta nina per a la vostra filla alsaciana.
El sergent i els seus no van deixar res per verd a la casa. Arribats a les golfes, ell va entrar sol empenyent una porta closa. En va sortir.
- No hi ha ningú.
Després, arreplegà la nena:
- Que ton pare fugi cap al ponent, que jo seré al llevant.
