Ortografia definitiva

Una arriba a l'edat adulta amb tot un seguit de coses (no es pensin que moltes) apreses.

Després d'un munt de lectura atenta i constant de documents de tot tipus, còpies diverses des de la més tendra infantesa i anys d'aprenentatge aconsegueixes quasi dominar les normes ortogràfiques.

Jo no faig mai (que perillosa és aquesta contundent afirmació!) faltes d'ortografia. Millor dit: intento, consultant si cal diccionaris, correctors o normatives, i diria que ho aconsegueixo en un noranta per cent, no fer-ne cap.

El que sí que em passa, sense poder evitar-ho, és que em fa un mal d'ulls definitiu rebre un missatge, llegir un anunci o qualsevol altre document en què l'autor, per desconeixement o per desídia, ha fet faltes d'ortografia.

Per més bona voluntat i pretès rigor professional que el promotor de la proposta amb les errades en qüestió em vulgui traslladar, tot queda minimitzat per l'equivocació de l'ela geminada, l'accent obert en lloc del tancat, o l'eterna confusió estudiantil de les terminacions dels pretèrits imperfets (passats) que existeix entre català i castellà. Per tant, i sense que res no pugui evitar-ho, se'm construeix una imatge amputada, difícilment reconstruïble, de les capacitats professionals de la persona i, a partir d'aleshores, aquell núvol gris identificador acompanya sempre més el, possiblement, bon samarità que s'ha equivocat aplicant les normes. Ni el bon caràcter, ni una professionalitat específica reconeguda, ni una suposada interessant personalitat l'excusarà, pel que fa a aquest tema, ja davant meu.

Bé, doncs ara resulta, i sincerament em toca la pera, que tota aquella seguretat i contundència, fruit d'un llarg i vital aprenentatge, amb què aplicava aquest criteri em comença a trontollar. Ja preveig que, en qualsevol moment, seré jo, com tants d'altres, la que, a partir del vint-i-vuit de gener, quan els màxims responsables acadèmics ratifiquin els canvis que la Reial Acadèmia Espanyola ha proposat, filtraran per un sedàs acusador i mai més podré, a tall d'exemple i sota pena de quedar com una ignorant, accentuar guión o truhán.