S'accepten apostes

Fran­ca­ment, un ser­vi­dor ja no sap qui­nes plan­to­fa­des més cal que rebi a la cara aquest país perquè reac­ci­oni i enge­gui defi­ni­ti­va­ment a dida el seu veí que, tant sí com no, li imposa llen­gua, cul­tura, justícia, deci­si­ons sobre infra­es­truc­tu­res vitals i un sis­tema finan­cer injust. La decisió d'ahir del Suprem –que no cal obli­dar-ho, entra dins de tota lògica després de la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut– hau­ria de ser la gota que hau­ria de fer ves­sar el got, sobre­tot perquè atempta con­tra una qüestió –la immersió lingüística– que no ha gene­rat cap pro­blema de con­vivència en trenta anys i en la qual hi està d'acord una gran majo­ria de la soci­e­tat cata­lana. La gran incògnita és saber què farà el nou govern català. Aca­tarà la sentència, inten­tarà esqui­var-la amb alguna argúcia legal –si és que n'hi ha alguna de pos­si­ble– o es man­tindrà ferm en l'apli­cació d'una política vital per al futur del país? S'atre­virà, doncs, el nou pre­si­dent Mas a des­a­fiar l'auto­ri­tat de l'Estat? S'accep­ten apos­tes.