Nadal de Sang
“Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa” no li darem cap tall, ni un trist polvoró. Les cistelles porten productes caducats, la grossa ha passat de puntetes deixant els pobres més orfes que mai, recordant a tothom que l'únic bé preuat d'aquesta vida és la salut. L'amor a casa i a les fosques. Carrers mullats, butxaques eixutes, la crisi és un mal lleig que ha fet metàstasi en les economies domèstiques. La família, a la nevera, i a la tia Pepa l'haurem d'enviar riu avall a pentinar-se “entre cortina y cortina, pero mira como beben los peces en el río”. La sentència anticatalana del Suprem va néixer ahir com un ésser malèfic, a manera d'anticrist, cosa d'aquests dies. La llengua torna a usar-se com un paper higiènic, el mal de ventre de la indignació creix fins al punt que no pots més. Vivan los villancicos, la virgen Macarena i la mare que va parir tots aquests fills de Buda que impugnen lleis consensuades de fa trenta anys. Tant sacrifici i tanta humiliació portarà la gent a perdre els estreps. Puerto Hurraco versus Olot. Benvinguts a la cacera i a aquest Nadal de Sang, que hem estrenat amb cava, neules i torrons. A falta d'un altre Corpus que defensi aquesta terra, haurem de tirar pel dret i tocar a sometent. Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba... o caldrà ser gos des d'ara.“España no es roja, España no es azul, España ahora y siempre será negra como el betún”.
