Credibilitat judicial

Quina cre­di­bi­li­tat democràtica té un jutge de càrrec perenne per orde­nar al govern d'una ins­ti­tució esco­llit i reno­vat democràtica­ment com el de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya que modi­fi­qui una llei apro­vada pel poder legis­la­tiu que, d'altra banda, també és esco­llit democràtica­ment i reno­vat periòdica­ment? Si cons­ta­tem, a més, que el poder judi­cial és l'únic dels tres poders de l'Estat que no va fer la tran­sició del fran­quisme a la democràcia ja som al cap del car­rer. I si, al cap­da­munt, hom té la sen­sació que alguns jut­ges, quan es tracta de temes cab­dals per a Cata­lu­nya, sem­bla que es regei­xin més pel que diuen alguns dia­ris i tele­vi­si­ons, lla­vors ja s'entén defi­ni­ti­va­ment que escri­guin el que escri­uen en deter­mi­na­des sentències com les que aquesta set­mana ha emès el Suprem sobre la immersió lingüística. I en comp­tes de ser al cap del car­rer, ens van col·locant a poc a poc al prin­cipi d'uns nous temps per al país. Ben lluny d'ells, natu­ral­ment.