I ara què?

L'ope­ració anti-Cata­lu­nya con­ti­nua amb una tena­ci­tat aber­rant, L'empenta econòmica de les Cai­xes cata­la­nes està que­dant esbor­rada per un estra­ta­gema sense pre­ce­dents: la llei de Cai­xes, molt a prop de la naci­o­na­lit­zació de la banca, i que ha acon­se­guit –oh, déus de la feli­ci­tat!– que Caja­ma­drid esti­gui per sobre de la Caixa; la nova llei lingüística (que no hi teníem com­petències ple­nes?) fre­narà els tímids avenços del català, que, per cert, és una llen­gua mori­bunda, i que, per cert, consta a la sagrada Cons­ti­tució espa­nyola com a objecte d'“espe­cial pro­tecció” per part de l'Estat. Doncs turu­rut. L'AVE avança amb uns cos­tos molt supe­ri­ors als de qual­se­vol altre país euro­peu, per garan­tir la cen­tra­li­tat de Madrid, i l'aero­port del Prat ara és pura­ment pro­vin­cial. I tot això s'ha fet amb la com­pli­ci­tat de les for­ces econòmiques cata­la­nes i algu­nes de polítiques.

¿Què farà Artur Mas, fla­mant pre­si­dent, per treure Cata­lu­nya de l'esta­tus de región española que ara té? ¿Espe­rar la feblesa del futur govern de Madrid? ¿Tenir paciència, com ja ha dit que cal tenir (allò d'inde­pendència sí, però cap allà l'any... 2050, o més)? Doncs el que farà serà veure-les venir, acon­se­guir pro­pi­nes i pre­si­dir cerimònies. Crec que seria un bon pre­si­dent, si no fos que Cata­lu­nya té greu­ges pen­dents de l'alçada d'un cam­pa­nar. Caldrà valen­tia, no sols il·lusió.

Estar sot­me­sos a Espa­nya surt caríssim. Però és que a més no és ni tan sols valuós, en cap sen­tit. ¿Em pot dir algú què ha apor­tat Espa­nya al con­cert mun­dial en més de 35 anys de democràcia? ¿En les arts, en la ciència, en l'excel·lència dels pro­duc­tes manu­fac­tu­rats, en esports (si no hi comp­ten el èxits cata­lans), en idees polítiques, en alguna mena de des­tresa? Per si no ho volíem enten­dre, fins i tot la xamosa llei cata­lana con­tra les cur­ses de braus serà abo­lida per uns tenaços juris­tes al ser­vei dels interes­sos polítics. ¿Hi ha, però, algun pen­sa­dor, algun eco­no­mista, algun metge, algun inves­ti­ga­dor, que hagi apor­tat alguna cosa d'interès?

I tan­ma­teix, aquí estem: sub­mi­sos i pobres, i jus­ti­fi­cant cada dia que par­lem i volem par­lar la nos­tra llen­gua. Això sí: fent decla­ra­ci­ons solem­nes. Molt solem­nes.