Nou any

Ja tenim un any nou, i si no l'erro és el 2011. Ence­tem un mes de gener, una set­mana i un decenni. I no tan sols això, la set­mana pas­sada vam estre­nar govern a la Gene­ra­li­tat, amb nou pre­si­dent, nova vice­pre­si­denta, nous con­se­llers, excepte un, el de Cul­tura, que ja ho va ser fa un temps. L'entrada dels nous res­pon­sa­bles del govern del país ha anat acom­pa­nyada de dues coses res­sal­ta­des per la premsa.

La pri­mera és el fet que a Cul­tura hi torna Fer­ran Mas­ca­rell, després de la seva curta i intensa estada a finals del man­dat de Mara­gall i havent estat subs­tituït pel repu­blicà Tres­ser­ras. Que si ha can­viat de pro­jecte polític, que si havia de ser alcal­da­ble pel PSC a Bar­ce­lona, que si què fa un soci­a­lista com tu en un govern com aquest, que si... vaja que com que no hi ha prou notícies per les fes­tes de Nadal, ens abo­nem en el tema i dei­xem una mica de banda els actius que han moti­vat que el pre­si­dent Mas li hagi ofert una con­se­lle­ria com la de Cul­tura.

La segona és la dolça, gai­rebé emba­fa­dora, subs­ti­tució dels alts càrrecs del govern. Premsa, abraçades, petons, rams de flors i pre­sents dels uns als altres. No sé si és cor­te­sia, pos­si­bi­lisme, savoir faire o espe­rit nada­lenc, o si real­ment, com vati­ci­nen alguns que roma­nen a l'opo­sició, és el pri­mer capítol de la tan comen­tada i vati­ci­nada soci­o­vergència. El temps ho dirà, espe­ci­al­ment a par­tir del maig.