No serà suficient

En un darrer article comentava la necessitat que les autoritats de la zona euro prenguessin mesures urgents per posar fi a la crisi del deute públic, que amb diferents episodis fa més de mig any que afecta negativament tota la zona i que podria acabar posant en perill la mateixa existència de l'euro. I esmentava la creació d'un bo europeu com a possible solució final del problema.

El passat dia 17 de desembre, en acabar una cimera europea, es van fer públiques diverses decisions per mirar d'aturar les tensions en els mercats de deute. Tot i que la creació d'un bo europeu va ser una de les possibilitats comentades, la creació d'aquest bo no es pot fer d'un dia per l'altre, i els responsables dels països van prendre d'altres tipus de mesures. Es van incloure dues frases al Tractat de Lisboa que fessin possible la conversió el 2013 de l'actual Fons d'Estabilitat Financera Europea (FEFE) en un anomenat Mecanisme Europeu d'Estabilització (MEE). Aquest mecanisme s'ha d'acabar de perfilar en una futura trobada el març del 2011. No es tracta només d'un canvi de nom sinó que es vol crear un fons de rescat permanent que ajudi a tranquil·litzar els mercats en el futur immediat però que també estableixi solucions si problemes com els actuals es repetissin en el futur. I evitar una gestió erràtica i amb vacil·lacions com la que hem vist els darrers mesos.

Però els caps d'estat van voler ser explícits en els seus objectius finals. Cito textualment el document aprovat. Les autoritats es mostren “preparades per portar a terme tot allò que sigui necessari per garantir l'estabilitat global de la zona euro”. “L'euro és i seguirà sent una part central del procés d'integració europea”. I per garantir tot això es comprometien a “donar una resposta completa a tots els reptes [...] com a part del disseny d'una nova arquitectura de governança europea”.

Les autoritats haurien volgut acabar amb les especulacions sobre el futur de l'euro o la possibilitat que alguns països es veiessin forçats a abandonar-lo o que la mateixa Alemanya hagués perdut interès en el projecte.

Però la creació del MEE i les declaracions dels responsables polítics no seran suficients per aturar la crisi. Hi ha un problema de fons. Perquè el mecanisme sigui creïble i eficient ha de preveure la possibilitat que en el futur els inversors privats que tinguin bons d'estats que no poden fer front al pagament del seu deute hagin d'acceptar unes certes pèrdues. Com tot inversor que tria malament la seva inversió, només faltaria. Però aquesta necessitat a llarg termini esdevé un problema a curt termini, ja que fa pensar als inversors que compren bons en el present que poden perdre diners i això els fa demanar interessos més alts per adquirir bons de l'anomenada perifèria. I prolonga la crisi actual. En aquest proper 2011 els estats seguiran tenint problemes per col·locar bons als mercats. Problemes que no hem de veure com una cosa llunyana: la mateixa Generalitat de Catalunya haurà de fer front a una important quantitat de refinançament, que en les circumstàncies actuals seria pràcticament impossible.

És imprescindible, doncs, un suport a curt termini als països i entitats amb greus dificultats de finançament. Per aturar la crisi i evitar l'efecte contagi. I la creació d'un MEE per al 2013 no ho aconsegueix.

Les dues solucions més ràpides són dotar de més diners el FEFE i que el BCE continuï amb la seva política de proporcionar liquiditat abundant a les entitats financeres perquè puguin comprar bons d'aquells països que tenen més problemes en els mercats. Per poder-ho fer al BCE ha augmentat considerablement el seu capital les darreres setmanes. Però recordem que, si bé pot proporcionar liquiditat, el BCE no pot solucionar problemes d'insolvència, que necessitaran tard o d'hora una solució fiscal, és a dir, diners dels ciutadans. De tots, si cal augmentar la dotació del FEFE (els diners els posen els estats i els treuen dels impostos dels ciutadans), o dels inversors, si cal reestructurar el deute de països o entitats insolvents. Però si la solució final haurà de ser inevitablement de tipus fiscal, això ens porta de nou a la possibilitat més funcional i transparent, la creació d'un bo europeu.

França i Alemanya van rebutjar a la cimera del 17 de desembre la creació d'aquest bo. Consideren, amb tota la raó, que equival a fer que els estats es facin responsables de forma permanent dels deutes d'altres estats. I això sols ho farien si tinguessin garanties per controlar les polítiques fiscal i evitar excessos. Però en les discussions de les darreres setmanes ja s'està parlant obertament de fer passos cap a una més gran unió fiscal. El 10 de desembre França i Alemanya van anunciar que estan considerant una harmonització important de les seves polítiques fiscals i de mercat de treball i que pensaven ampliar-ho a d'altres estats de la zona euro. És clar que llavors l'oposició pot venir d'altres estats, els anomenats perifèrics, per por de perdre sobirania fiscal. Però no s'hi haurien d'oposar. Si el que volen és preservar un cert model social europeu, no es podrà fer a base de preservar cadascú el seu, sinó de discutir tots plegats un model social europeu similar per a tothom i que sigui acceptable i sostenible.