El futur és mòbil

No, no es tracta de cap eslògan d'alguna com­pa­nyia de tele­fo­nia mòbil. Es tracta de l'expressió d'una evidència. Fa uns quants anys, no gai­res, quan parlàvem de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació i d'inter­net –i en un intent, pot­ser, de tran­quil·lit­zar les nos­tres consciències–, ens vèiem quasi obli­gats a afe­gir la can­ta­re­lla de la divisòria digi­tal; no ens podíem ima­gi­nar que avui el 70% de la població del pla­neta tin­dria telèfon mòbil. Con­cre­ta­ment, més de 5.000 mili­ons de per­so­nes dels 6.870 mili­ons de població mun­dial. D'aquests telèfons mòbils, el 20% són telèfons intel·ligents que poden nave­gar per la xarxa. Aques­tes dades fan pen­sar que l'any 2015 el mòbil serà la prin­ci­pal porta d'entrada a inter­net i, per tant, una eina impres­cin­di­ble per tre­ba­llar, estu­diar, comu­ni­car-se i entre­te­nir-se.

Segons el Nati­o­nal Lite­racy Trust, als Estats Units el 85% dels nens tenen mòbil, xifra que supera els que diuen que tenen lli­bres a casa, que són el 73%. Només pel que fa a l'iPhone, ja hi ha 225.000 apli­ca­ci­ons i el juny pas­sat Apple va asso­lir el rècord de 3.000 mili­ons d'apli­ca­ci­ons bai­xa­des. Des del juliol del 2008 fins al juny del 2010 les apli­ca­ci­ons dis­po­ni­bles van pas­sar de 500 a 225.000. Només un petit per­cen­tatge d'aques­tes apli­ca­ci­ons són pro­fes­si­o­nals o pen­sa­des per al món dels nego­cis; la majo­ria són pen­sa­des per entre­te­nir o faci­li­tar la vida dels usu­a­ris.

Mal­grat tot, l'apli­cació més popu­lar són els SMS. El pri­mer tri­mes­tre del 2010 es van enviar al món un trilió i mig de mis­sat­ges pel mòbil. El dia que Obama va ser ele­git, només als Estats Units se'n van enviar 1.200 mili­ons només entre les qua­tre de la tarda i les nou del ves­pre, i a França, la nit de Cap d'Any se'n van enviar 400 mili­ons.

Per què aquest mar de xifres? Per posar pro­ves, una vegada més, que els temps can­vien; que les TIC no són una moda pas­sat­gera, sinó que han pro­vo­cat una revo­lució econòmica, social i cul­tu­ral que encara massa gent més gran de qua­ranta-cinc anys es nega a accep­tar. Fa anys vàrem demos­trar que la divisòria digi­tal no era econòmica o almenys no era només econòmica, que era gene­ra­ci­o­nal. Avui ja podem demos­trar que no sola­ment les TIC no han mar­gi­nat les per­so­nes amb pocs recur­sos, sinó que en llocs com l'Àfrica, per exem­ple, les TIC i molt espe­ci­al­ment les tec­no­lo­gies mòbils són una eina molt impor­tant al ser­vei dels empre­ne­dors, empre­ne­dors humils però amb gran capa­ci­tat ima­gi­na­tiva que se les pen­sen totes. En el pai­satge sub­sa­harià és molt habi­tual veure per­so­nes pro­te­gi­des del sol per paraigües anunci que dis­po­sen d'un mòbil i es trans­for­men en una mena de cabi­nes ambu­lants, o l'ús sor­pre­nent del mòbil com a cai­xer automàtic per enviar reme­ses als llocs més inac­ces­si­bles.

Som de ple en un nou món, en una autèntica revo­lució cul­tu­ral de la qual no som els pro­ta­go­nis­tes, però a mi no em fa res dir que en aquest nou món els meus fills són els meus men­tors. Es tracta d'una rea­li­tat pot­ser difícil d'accep­tar però la tro­bem en tots els àmbits en què les TIC tenen un paper cen­tral. No és que els nos­tres joves tin­guin unes habi­li­tats espe­ci­als, sinó que han nas­cut amb inter­net i la seva manera de veure i enten­dre el món, o més aviat d'acce­dir a la infor­mació i al conei­xe­ment en el seu sen­tit més ampli, no té res a veure amb la nos­tra. Jo sé que per a la gent de la meva gene­ració és difícil d'accep­tar, sigui a les aules o sigui al men­ja­dor de casa, però pel que fa a mi és un repte al qual no vull renun­ciar, perquè no vull renun­ciar al conei­xe­ment.