Memorial Democràtic

Jo no sé pas si la decisió del pre­si­dent Mas de fer pas­sar el Memo­rial Democràtic de l'extinta con­se­lle­ria d'Inte­rior i Rela­ci­ons Ins­ti­tu­ci­o­nals a la de Gover­nació és molt refle­xi­o­nada, sim­ple­ment ope­ra­tiva, o bé és que en algun lloc havia d'anar a raure. En tot cas, és un encert, crec. És un encert que quedi ads­crit a una con­se­lle­ria d'Unió.

El Memo­rial Democràtic depe­nia, fins ara, de la con­se­lle­ria del senyor Saura. Una ubi­cació curi­osa però jus­ti­fi­ca­ble perquè era un dels pro­jec­tes estel·lars d'ICV. Natu­ral­ment, doncs, vista la dis­po­ni­bi­li­tat de car­te­res d'aquests senyors, a Medi Ambi­ent i Habi­tatge encara hau­ria fet més mal d'ulls. Orga­ni­grama a banda, el Memo­rial ha fet, en pocs anys, una gran tasca de rei­vin­di­cació i reha­bi­li­tació física (els espais) i moral (les per­so­nes) d'una part del país que va pas­sar dècades mar­cada per l'estigma de la der­rota. El Memo­rial, si alguna pega té, és que pot­ser ha bar­re­jat un pèl ale­gre­ment tres con­cep­tes: democràcia, anti­fei­xisme i anti­fran­quisme. Com si fos­sin sinònims. Amb el risc que això com­porta. Risc, per exem­ple, de fer encai­xar el PSUC dels anys 30, la CNT, la FAI o el POUM sota l'epígraf democràtic. Només hi falta la Falange.

Ara el Memo­rial queda sota la tutela d'UDC. Doble­ment posi­tiu: pri­mer, perquè el par­tit de Car­rasco i For­mi­guera acre­dita una vocació democràtica de pri­mera hora. Segon, perquè resul­tarà interes­sant veure caure un altre tòpic català força estès, que suposa que la lluita per les lli­ber­tats és patri­moni exclu­siu de les esquer­res. Perquè si una cosa no és Unió és d'esquer­res. Un encert, senyor Mas. I un repte.