No sona bé

És tra­dició en les democràcies occi­den­tals con­ce­dir cent dies de gràcia als governs entrants. El pre­si­dent Mas i el seu govern d'Els Millors no poden ser una excepció.

Però sí que podem dir, amb tots els res­pec­tes i limi­ta­ci­ons, que algun con­se­ller fa la impressió que des­a­fina o, almenys, que la música que toca no sona gaire bé.

El nou con­se­ller d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment, Andreu Mas-Colell, en decla­ra­ci­ons a Cata­lu­nya Ràdio va cul­par l'actual sis­tema de sani­tat català de l'excés de bona part del dèficit de la Gene­ra­li­tat. Diu el con­se­ller: “El sis­tema sani­tari a Cata­lu­nya resulta invi­a­ble, lle­vat que torni el crei­xe­ment econòmic molt aviat”.

Què vol dir tot això? Què és el que haurà de reta­llar el con­se­ller? Quins ser­veis, pres­ta­ci­ons i des­pe­ses hos­pi­talàries s'hau­ran de supri­mir perquè els comp­tes qua­drin? No ho sabem, el con­se­ller no ho diu.

El cert és, però, que Cata­lu­nya no arriba a la mit­jana esta­tal en des­pesa sanitària. La mit­jana esta­tal és de 1.355 euros per per­sona i a Cata­lu­nya és de 1.331eu­ros per per­sona. A l'Estat espa­nyol, vuit comu­ni­tats hi gas­ten més que Cata­lu­nya. El País Basc, per exem­ple, hi gasta 1.700 euros per per­sona i Extre­ma­dura, 1.600 euros.

No cal fer comen­ta­ris.

El pre­si­dent Mas i tots els con­se­llers han anun­ciat reta­lla­des pres­su­postàries. Sem­bla que en el pres­su­post del 2011 la reta­llada serà d'uns 4.600 mili­ons d'euros. És una xifra molt impor­tant que, si ens cenyim als comen­ta­ris esmen­tats, afec­tarà sens dubte l'estat del benes­tar i les per­so­nes més neces­si­ta­des.

Per què davant del dèficit no hem sen­tit cap veu des del nou govern que plan­tegi altres solu­ci­ons que no ero­si­o­nin l'estat del benes­tar? Per què ningú no parla de refor­mes fis­cals de manera que els que més tenen més cotit­zin? Per què no es parla de més con­trol dels bene­fi­cis de bancs i cai­xes? Per què davant el dèficit només es plan­teja inver­tir menys i no pas ingres­sar més?

Tot ple­gat és, si res més no, inqui­e­tant.