ara torno
Que hi ha algú més?
La vida, encara que no ho sembli, a pesar de les dificultats, avança. Fixin-se si és així que fins i tot el Tribunal Constitucional espanyol ha acabat renovant els magistrats que l'integren. La presidenta sortint, María Emilia Casas, va renyar el parlament espanyol en el seu discurs de comiat i va gosar dir que “el notori retard de més de tres anys en la renovació del tribunal” perjudica la qualitat de la democràcia ja que comporta “un incompliment greu de la Constitució”. Tot plegat molt espanyol, molt propi d'un estat que coneix la democràcia des de no fa ni quaranta anys. Amb l'entusiasme dels conversos, van donant lliçons de democràcia a qui sigui, encara que sigui en qüestions que afecten països de veritable llarga tradició democràtica o entre tertulians en una discussió televisiva en què es treuen els ulls literalment o per explicitar el domini centralista sobre les particularitats perifèriques. I encara que sigui, com reconeixen ells mateixos, amb les seves pròpies institucions vulnerant això tan sagrat que no sembla ni fet pels homes sinó dictat per Déu que és la Constitució. Per això tampoc no és estrany que Casas digui que “la crispació al votant de la sentència de l'Estatut ha estat excessiva” (a Catalunya, és clar). Però és igual. Això és passat. I el futur, ja es veurà. Però queden pendents preguntes del present que ningú amb responsabilitat política a Catalunya ha respost des de la sentència. El govern tripartit, pel que li quedava, va dissimular. I passen els mesos i entra un govern nou i encara ens han de dir com queda realment l'Estatut després de passar pel TC. I de què serveix com ha quedat? Se n'ha de fer un altre? O, hem de fer una Constitució pròpia? Artur Mas només ens ha parlat de concert econòmic (o pacte fiscal, com en diu ell). Però això només és una part. I la resta d'aspectes fonamentals retallats? Qui respon? De moment només dos ciutadans, l'editor Quim Torra i l'advocat Jordi Cortada, han fet un pas endavant, portant el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Encara que els donessin la raó, però, Espanya se'n riuria. És el que ha fet sempre. Que hi ha algú més?