Actualitzant estadístiques

a l'alça

Deses­ta­bi­lit­zar. Interes­sant reflexió de Xavi l'altre dia quan en una entre­vista denun­ci­ava la cons­tant deses­ta­bi­lit­zació que pateix el Barça més que mai ara des de Madrid, on una tropa sense ànima ni llums només té un objec­tiu: calum­niar el Barça i tot el que repre­senta. No sé, però, si Xavi era cons­ci­ent del mitjà al qual va con­ce­dir l'entre­vista, pot­ser un dels més impre­sen­ta­bles de la capi­tal. Volia enviar un mis­satge o des­co­neix el pano­rama?

No hi ha bar­rera que es resis­teixi al Barça de Pep Guar­di­ola. L'entre­na­dor, després d'aquell 2009 ino­bli­da­ble, va pen­sar que tot seria irre­pe­ti­ble, i tot just començar la seva segona tem­po­rada va avi­sar que les com­pa­ra­ci­ons serien odi­o­ses i que qual­se­vol relació que es volgués fer res­pecte a la tem­po­rada ante­rior sem­pre en sor­ti­ria per­dent. En el començament d'aquesta no hi va haver cap avís previ, només un desig: «Us en devem una.»

Sota aquest titu­lar pro­nun­ciat per Guar­di­ola des del mig del Camp Nou, l'acon­se­gui­dor de som­nis per al bar­ce­lo­nisme ha fet que el seu grup de juga­dors aquest any més que un equip de fut­bol sem­bli un màquina de des­tros­sar rivals, per satis­facció dels seus segui­dors i gaudi, en gene­ral, de la comu­ni­tat fut­bolística.

En aquesta cursa de fons cap als títols, pot­ser per repe­tir un nou tri­plet, el Barça camina amb una soli­desa i decisió que ha tren­cat qual­se­vol esquema i creença res­pecte del que pot asso­lir aquest equip aquesta tem­po­rada.

Diu­menge, con­tra el Màlaga, el Barça va tor­nar a reblar el clau, i no per una gole­jada que ja, fins i tot, sona òbvia, sinó con­tra les mar­ques, con­tra els rècords, con­tra les fites que pol­vo­ritza al seu pas. Si el mític Barça de Mic­hels encara posseïa la marca de 27 par­tits ofi­ci­als seguits sense per­dre, en la que va ser una tem­po­rada memo­ra­ble (per l'obtenció de la lliga, pel 0-5 al Madrid i per posar fi a catorze anys sense gua­nyar aquest títol), els de Guar­di­ola han tor­nat a revi­sar les estadísti­ques per posar-les al dia, aquest cop amb un Barça que ha enca­de­nat 28 par­tits ofi­ci­als sense per­dre'n ni un de sol.

A més, si les recents tem­po­ra­des han situat els números bar­ce­lo­nis­tes com a refe­rents per a tot­hom, arri­bats a aquesta mitja lliga, el Barça de Guar­di­ola torna a actu­a­lit­zar les estadísti­ques per dei­xar l'equip català com el que més gols ha mar­cat en una pri­mera volta i com el que més punts ha asso­lit (52) mai.

Poder viure aquests ins­tants i expli­car-los no és poca cosa, ja que un exer­cici molt periodístic sem­pre han estat els números i les estadísti­ques, i molts cops escriure-hi era refe­rir-se a epi­so­dis tan pretèrits que sovint a la redacció ja no hi que­dava gent que recordés anti­gues fites, velles mar­ques que, de ben segur, van entu­si­as­mar.

Ara, aquest Barça per­met que el seu pre­sent s'escri­gui en lle­tres d'or, per cobrir uns números i uns títols que estan fent revi­sar la història pel que es refe­reix a les estadísti­ques. I així, en con­ti­nu­a­rem donant fe.

de bai­xada

Quei­xes. Sem­bla gro­tesc el que fa el Madrid amb l'asset­ja­ment arbi­tral. No ho sem­bla, ho és. La paròdia de veure un bar­ce­lo­nista quei­xant-se dels àrbi­tres arren­cava per la nul·litat blau­grana d'acon­se­guir res al ter­reny de joc temps enrere. El Madrid, amb el poten­cial ata­cant que té, és una mofa de mal gust que s'excusi en els àrbi­tres. Millor que no hagués de jugar el temps afe­git –al Barça l'hi impe­dei­xen en cada par­tit– i menys pro­ble­mes.