La ‘Gross Koalition'

Després del cop d'estat del 23-F del 1981, de la LOAPA i de tota la involució del procés autonòmic que ja llavors es va posar en marxa, vaig tenir una conversa amb un bon amic militar que en aquelles dates es va mantenir lleial a una Constitució que semblava una garantia de llibertats i finalment ha resultat una gàbia per als qui aspiren que les llibertats individuals vagin acompanyades de les llibertats col·lectives dels diferents pobles que formen l'Espanya plural. Li vaig dir que no m'agradava l'orina del malalt i que no em resultava prou clar que les forces armades es dediquessin a dirimir aquestes qüestions. I ell em va tranquil·litzar des de la seva posició de militar retirat que, nogensmenys, seguí ascendint a l'escalafó mentre s'ocupava d'unes activitats en el món financer que semblaven molt informatives i perfectament compatibles amb la pertinença de possible pertinença als anomenats serveis. Em va dir, en efecte, que si el procés autonòmic arribés a constituir un problema serien els dos grans partits d'àmbit estatal i no pas l'exèrcit els qui el ventilessin tot votant conjuntament la retallada o la laminació de l'autogovern inherent a l'estat de les autonomies.

Ves per on, aquesta idea m'ha ballat sempre pel cap, però ara, amb tots els indicis disponibles, em fa l'efecte que ja ha començat a materialitzar-se en unes escaramusses inicials que prefiguren l'ofensiva total i definitiva. Fa talment l'efecte que un Estat derrotat portes enfora i humiliat per la intervenció de facto que li han imposat la UE, Alemanya (el pagano de sempre), l'FMI, els EUA, la Xina i això que en diuen els mercats, vulgui compensar totes les seves vergonyes mitjançant el senzill procediment de fabricar un boc expiatori o un cap de turc portador de totes les culpes. El nazisme va portar aquest joc de l'enemic interior i de l'antisemitisme fins a uns extrems inimaginables i sortosament, ara i aquí, encara imprevisibles. Però tot el teló de fons de les reaccions contra la crisi econòmica són evocadors del parte de l'1 d'abril del 1938 que signat per Francisco Franco deia: “Captiu i desarmat l'exèrcit roig, les tropes nacionals han assolit tots els seus objectius i la guerra s'ha acabat”. Si canvien l'expressió l'exèrcit per la de forces polítiques defensores de l'Estat del model pactat a la Constitució i a l'Estatut, veuran que el missatge de l'hora present no és “la guerra ha terminado”, sinó que s'ha acabat l'autonomia. És a dir que, des del govern i des del primer partit de l'oposició, s'anuncia el propòsit comú de canviar de forma anticonstitucional el model d'Estat i de les autonomies consagrat a la Carta Magna i referendat pel poble.

És cert que tot això ja es veia venir. Recorden que la consellera Tura ja ens va anunciar que l'administració central estava d'acord amb les matricules de vehicles amb distintiu autonòmic, tal com fan Alemanya o la jacobina França? Doncs, finalment, el desenllaç va ser rien de rien i es va mantenir el plantejament d'Aznar de menysprear totes les qüestions relatives a les xapes dels automòbils. I, a partir d'aquí, tot el que fes referència a senyals identitaris o a l'especial protecció que la Constitució estableix a favor de la llengua catalana, es va tornar a discutir com si Roma locuta no fos causa finita. Ha estat realment un exercici com el teler de Penèlope i una exasperant burla continuada per part dels qui, amb la complicitat servil d'un poder judicial totalment mancat d'imparcialitat, han estat constantment deslleials al gran pacte d'estat constitucional i estatutari que, junts, representen l'arquitectura de la convivència que solemnement havíem acordat.

Primer va ser l'advocat de l'Estat per encàrrec de Zapatero que, després de passar el ribot d'Alfonso Guerra, va fer un dictamen contra l'Estatut ja limitat. Per cert, hi ha qui es pregunta si la seva delegada a Catalunya i actual consellera de Justícia va intervenir en la redacció del document que, després, el PP va presentar en forma de recurs al TC. En tot cas, mai no s'havia vist una operació tan ben sincronitzada i coordinada com aquesta. I, a més a més, les posteriors coincidències no poden ser fruit de la casualitat. La fundació FAES del vitriòlic Aznar publica un informe sobre “un estat autonòmic racional o viable” i proposa retallar els nivells subcentrals (quina paraula!) de govern. I, al mateix temps, el PSOE anuncia que el 30 de gener a Saragossa proposarà també correccions del model i més coordinació. En resum, que la Gross Koalition ja funciona i precisament contra l'única autonomia on no governen les dues grans potències. Aparteu, doncs, les criatures. Que l'autonomia ha quedat en via morta i final de trajecte.