No en un espai públic!
Exfumador de fa massa anys per tenir dret a nostàlgies de tabacs, no tinc res a dir contra la llei, orientada a fer més saludable la salut física del nostre entorn. Molt bé: les reaccions, però, tan esperpèntiques, d'una banda i de l'altra, pròpies d'una “España de charanga y pandereta”, demostren que el que ens deu fallar és la salut mental. Que la llei rebaixi els fums dels que ens creien en una pàtria culta, digna, deslliurada i feliç!
I un prec a ses senyories que legislen: facin extensius els preceptes de la llei a l'ús desorbitat dels telèfons mòbils. Que ningú no en pugui fer ús, mai!, en espais públics ni a tocar de centres on hi hagi canalla o lectors vocacionals. Usuari, a la força, d'un AVE massa car, ¿tinc dret a demanar que les forces que garanteixen el capteniment honest de la ciutadania infiltrin jutges i policies a tots els vagons de l'AVE i que actuïn, si cal, per ofici contra les barbaritats que ens hem d'empassar i que són proclamades sense cap mena de pudor? N'hi ha que preparen mobbings immobiliaris contra llogaters vells i sols donant ordres concretes a les persones que han de cooperar per acollonir el llogater i forçar-lo a cedir l'habitatge a canvi de ben poca cosa. D'altres s'han especialitzat en relats de banyes, en un país que deu ser la pàtria dels banyuts sense fronteres. Un altre sector explica en veu massa alta –i ho diu un sord in crescendo– les trampes que cal fer per aconseguir aprovar oposicions a tal o qual administració. Un altre segment es dedica a explicar xafarderies de sogres i nores o de secretàries/secretaris generals de partits o de les famílies llurs. Capítol extra –en algun viatge de tres horetes, més o menys– va dedicat a les subvencions o als concursos de licitació d'obres i/o de concursos per a grans obres o concessions en exclusiva (ai- xò sí, mitjançant el pagament de comissions, crec, sobredimensionades).
Els que preferim la lectura i el silenci i no ens hem apuntat a cap de les dites xarxes socials, estem perduts. Ara demanem els auriculars no per mirar les pel·lícules, sinó per no haver de sentir tantes diarrees que puden i que contaminen, molt més perilloses, penso, que el perseguidíssim consum de tabac.
