Articles

L'escaire

Dues ambicions

Aques­tes idees sobre la liqui­dació de l'estat de les auto­no­mies i la recen­tra­lit­zació de l'Estat espa­nyol que va expres­sar Aznar a Lleó i que tant ressò han tin­gut, fa temps que cir­cu­len amb insistència pels mit­jans de Madrid. Les veiem més o menys rao­na­des en arti­cles d'opinió i les sen­tim, sota forma d'esti­ra­bot dialèctic, en aque­lles tertúlies radiofòniques i tele­vi­si­ves que la curi­o­si­tat mor­bosa o el maso­quisme de vega­des ens empe­nyen a sin­to­nit­zar. En aquesta península estem can­sats de supor­tar-nos els uns als altres i aquest can­sa­ment ali­menta sen­ti­ments opo­sats. A Cata­lu­nya nodreix l'inde­pen­den­tisme. Pen­sem que ja n'hi ha prou de ser cor­nuts i pagar el beure, d'aguan­tar econòmica­ment Espa­nya i encara, a sobre, ser pagats amb la des­con­fiança sis­temàtica, ser insul­tats cons­tant­ment en els mit­jans i trac­tats de lla­dres i explo­ta­dors. En tenim la pipa plena d'una situ­ació que, en comp­tes de min­var, als últims anys s'ha agreu­jat. Espa­nya endins, però, també estan can­sats d'un model d'estat que no és pas el seu ideal. L'estat de les auto­no­mies va ser un invent de la tran­sició, i tot­hom sap amb quina intenció es va cons­truir. Fa una mica més de trenta anys que dura la broma i també n'estan prou fati­gats. Allò va ser una con­cessió, un arte­facte d'uti­li­tat tem­po­ral per encar­ri­lar la sor­tida del fran­quisme, i ara ja en tenen ben bé prou. La men­ta­li­tat que pre­do­mina a Espa­nya vol un estat cen­tra­lista. Espa­nya una i no cin­quanta-una, que de vega­des cri­den a les seves mani­fes­ta­ci­ons. Pro­cla­men molta fide­li­tat a la Cons­ti­tució, l'han sacra­lit­zada, s'hi abra­cen. Però no cre­uen en les auto­no­mies, per més que siguin ple­na­ment cons­ti­tu­ci­o­nals. Viuen atra­pats en aquesta con­tra­dicció. De l'estat plu­ri­na­ci­o­nal, se'n riuen. Volen un estat únic, amb capi­tal a Madrid, ferm, poderós, una única llen­gua, una sola ban­dera. Tot això entra en plena col·lisió amb les aspi­ra­ci­ons cata­la­nes. Durant trenta anys llargs, el con­flicte s'ha anat temp­te­jant en el marc autonòmic. Però això es va aca­bant i tor­nen a que­dar, cara a cara, dues grans ambi­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.