Dues ambicions

Aquestes idees sobre la liquidació de l'estat de les autonomies i la recentralització de l'Estat espanyol que va expressar Aznar a Lleó i que tant ressò han tingut, fa temps que circulen amb insistència pels mitjans de Madrid. Les veiem més o menys raonades en articles d'opinió i les sentim, sota forma d'estirabot dialèctic, en aquelles tertúlies radiofòniques i televisives que la curiositat morbosa o el masoquisme de vegades ens empenyen a sintonitzar. En aquesta península estem cansats de suportar-nos els uns als altres i aquest cansament alimenta sentiments oposats. A Catalunya nodreix l'independentisme. Pensem que ja n'hi ha prou de ser cornuts i pagar el beure, d'aguantar econòmicament Espanya i encara, a sobre, ser pagats amb la desconfiança sistemàtica, ser insultats constantment en els mitjans i tractats de lladres i explotadors. En tenim la pipa plena d'una situació que, en comptes de minvar, als últims anys s'ha agreujat. Espanya endins, però, també estan cansats d'un model d'estat que no és pas el seu ideal. L'estat de les autonomies va ser un invent de la transició, i tothom sap amb quina intenció es va construir. Fa una mica més de trenta anys que dura la broma i també n'estan prou fatigats. Allò va ser una concessió, un artefacte d'utilitat temporal per encarrilar la sortida del franquisme, i ara ja en tenen ben bé prou. La mentalitat que predomina a Espanya vol un estat centralista. Espanya una i no cinquanta-una, que de vegades criden a les seves manifestacions. Proclamen molta fidelitat a la Constitució, l'han sacralitzada, s'hi abracen. Però no creuen en les autonomies, per més que siguin plenament constitucionals. Viuen atrapats en aquesta contradicció. De l'estat plurinacional, se'n riuen. Volen un estat únic, amb capital a Madrid, ferm, poderós, una única llengua, una sola bandera. Tot això entra en plena col·lisió amb les aspiracions catalanes. Durant trenta anys llargs, el conflicte s'ha anat temptejant en el marc autonòmic. Però això es va acabant i tornen a quedar, cara a cara, dues grans ambicions.