Problemes de cor

Bé, ara sem­bla que les rates tenen arítmies quan s'esfor­cen contínua­ment. Els cor­re­dors, també. No són rates, però el resul­tat és igual: hipertròfia al cor, fibrosi en el tei­xit cardíac. No fer exer­cici és dolent. Fer-ne massa per­ju­dica. És allò que deien les nos­tres àvies: les mas­ses piquen, no hi ha res com que­dar-se al mig. (Sí, no s'apar­ta­ven mai, les àvies, con­ti­nu­a­ven que­dant-se al mig i expli­cant històries. Eres tu que havies d'aca­bar arra­co­nant-te. Déu meu, com les tro­bem a fal­tar, les àvies!) A les rates, aquests pro­ble­mes al cor els vénen al cap de vuit set­ma­nes de fer exer­cici con­ti­nuat. Als cor­re­dors de mara­tons, pas­sats deu anys. Les àvies van arri­bar, gene­ral­ment, als 80 sense fer cap més exer­cici que les fei­nes de casa, les genu­fle­xi­ons a missa i estar-se 40 o més anys repe­tint que les mas­ses piquen. Eren entra­nya­bles, però ningú no vol ser com elles, avui; això els estu­dis mèdics –del Clínic, de l'Idi­bap, de l'IIBB-CSIC, del Mon­treal Heart Ins­ti­tut– no ho detec­ten. De fet, només detec­ten el que els interessa, i el que els interessa són els perills: si ets rata, vuit set­ma­nes; si ets mara­tonià, deu anys. Tenen aques­tes coses, els científics. Després, si veuen que no els fas cas, et miren amb cara de voler dir: “Vostè mateix, ja és prou gran”. Sí, prou grans, encara que mai no ho serem tant com aque­lles àvies. ¿Tant els costa enten­dre que el pro­blema prin­ci­pal no el tenim al cor, sinó en el fet que, avui, cap de nosal­tres no es pot que­dar al mig perquè el món ha can­viat i perquè som només el que ens dei­xen ser, mig infeliços i mig con­tents, car­re­gats de coses, però man­cats de tot, morint-nos uns per un excés d'atur i uns altres per un excés de feina?