Tendències

Un bon dia surts al car­rer amb el jer­sei blau marí, de coll alt, d'aquests que que­den arra­pats, i t'ado­nes, a mesura que avança el dia, que gai­rebé ningú, per no dir ningú, en porta. Ni el model, ni el color. No fa ni qua­tre dies que, després de veure que els mani­quins (els que hi ha a l'apa­ra­dor i els que pas­se­gen pels car­rers) ana­ven tots enfun­dats amb aquest tipus de peces, te'l vas com­prar. Eres trendy. Havies pujat a l'onada de la tendència, però ja has com­pro­vat que és més efímera que les que fan fri­sar els sur­fis­tes. Amb un bufada, la tendència ha can­viat. Abans encara es res­pec­ta­ven les tem­po­ra­des. Hi havia peces de tem­po­rada, però ara ja ni això. És nor­mal. L'opulència ens va fer aga­far hàbits de nou-rics: cosa que veig, cosa que vull. I això es va notar més en la roba. Pri­mer, pel plus de reco­nei­xe­ment imme­diat que suposa, ja que és més fàcil jut­jar i accep­tar la gent per la manera com ves­teix que gas­tar el temps conei­xent-la (després vénen les sor­pre­ses). També, pel fet que sem­pre serà més barat acce­dir a un peça de roba de marca (o sigui, cara) que no a una casa o un cotxe. Tant hi feia, que l'armari fos ple de peces que s'havien por­tat dues vega­des, una o cap. Si toca­ven botes de pell de llan­gar­daix tenyi­des de rosa, enda­vant. El tema era, i encara ho és, fer cas del que ens pro­po­sen les mar­ques, que han sabut crear, amb la nos­tra impres­cin­di­ble i beneita col·labo­ració, una xarxa de con­su­mi­dors que xiu­xi­ue­gen indis­si­mu­la­da­ment i fan de menys els que no ana­ven i no van a l'última. I aquest buit pesa. Però els que resis­tei­xen, que ara per temes econòmics cada vegada són més, i s'han immu­nit­zat saben que, més tard o més d'hora, el que por­ten tor­narà a ser moda.