En el temps afegit

a l'alça

14 victòries. El Barça con­ti­nua des­tros­sant rècords. Aquest cop, n'iguala un de seu, després d'arri­bar a les catorze victòries segui­des que va sig­nar fa cinc tem­po­ra­des el Barça de Rijka­ard en la lliga. El pròxim des­a­fi­a­ment és l'Hèrcu­les, per fer el quinze i reven­jar-se d'una enso­pe­gada que va arri­bar en un moment molt vul­ne­ra­ble per als blau­grana, quan no tenien armat l'equip després d'un estiu tre­ba­llant gra­tis per a la selecció espa­nyola.

En els dar­rers anys s'ha asso­lit un ajust neces­sari en el llen­guatge fut­bolístic, apar­tant la idea del temps de des­compte per l'útil i con­ve­ni­ent temps afe­git. Ha estat sor­pre­nent com durant anys i anys no hi va haver manera de cor­re­gir una can­ta­re­lla errònia quan s'invo­cava l'inac­cep­ta­ble temps de des­compte. Què es des­comp­tava? No vaig enten­dre-ho mai.

El temps afe­git, en canvi, sí que subrat­lla encer­ta­da­ment que un cop jugats els 90 minuts regla­men­ta­ris, l'àrbi­tre sub­jec­ti­va­ment afe­geix temps per­dut per acci­ons sense el propòsit que es jugués el par­tit, per alguna altra incidència o pels can­vis. Aquesta sub­jec­ti­vi­tat només regula en segons el temps que hi ha per als can­vis i no el temps que els juga­dors d'alguns dels dos equips cre­men amb la intenció deli­be­rada que no es jugui el par­tit men­tre va avançant el cronòmetre.

La set­mana pas­sada, el cla­mor mediàtic va tor­nar a pujar de to quan al Real Madrid supo­sa­da­ment se li va pri­var d'un penal a l'àrea de l'Alme­ria que hagués permès a l'equip de Flo­ren­tino Pérez empa­tar el par­tit. Aquesta acció va arri­bar en el temps afe­git. Aques­tes situ­a­ci­ons rara­ment li apa­rei­xen al Barça. I per què? Doncs perquè sem­bla una pràctica habi­tual entre els àrbi­tres que quan els par­tits del Barça estan ben encar­ri­lats per a l'enti­tat cata­lana el temps afe­git s'ha d'obviar.

Mirat des del punt de vista soli­dari, l'acció de la majo­ria dels àrbi­tres de ben segur que la com­par­tei­xen gai­rebé tots els culers i juga­dors del Barça, ja que no està incor­po­rat a l'ADN culer mofar-se dels rivals ni apro­fi­tar-se'n, per molt Madrid o Espa­nyol que sigui, als quals més d'un cop se'ls ha per­do­nat la vida a la gespa en els últims anys al Camp Nou.

El fet és interes­sant, perquè men­tre a Madrid s'ha tor­nat a encen­dre el foc de la per­se­cució con­tra l'enti­tat madri­dista per una jugada que es va pro­duir en el temps afe­git, el Barça no juga aquests minuts per la com­passió que s'atri­bu­ei­xen els àrbi­tres, que obvien la norma que diu: «L'anunci del temps per recu­pe­rar no indica el temps que falta de par­tit. Es podrà ser incre­men­tat si l'àrbi­tre així ho con­si­dera, però mai reduït.»

Un altre abús con­tra el Barça, i no és l'únic, com quan els rivals cas­ti­guen rei­te­ra­da­ment els bar­ce­lo­nis­tes amb fal­tes, i l'àrbi­tre amaga deli­be­ra­da­ment les tar­ge­tes perquè sap que si treu la pri­mera no podrà parar. Hi ha qui es queixa de per­se­cució arbi­tral. Sí. Però si pre­gun­tem als àrbi­tres, pot­ser hi haurà una­ni­mi­tat entre ells a l'hora de triar un equip per arbi­trar: el Barça. Per què? No es quei­xen, no pro­tes­ten, els pots robar minuts que ningú no diu res, etc.

de bai­xada

Cle­men­ta­des. Des­a­pa­re­gut de les ban­que­tes del fut­bol pro­fes­si­o­nal perquè ja no dóna per a més, a Javier Cle­mente se'l veu sovint seguint els par­tits des de la redacció d'un diari que està far­cit d'anti­bar­ce­lo­nis­tes. D'aquesta pro­xi­mi­tat li deu venir la mala bava que des­til·la ara Cle­mente, que l'altre dia en una entre­vista va bom­bar­de­jar el Barça per tot arreu. Que trist que és tor­nar a l'actu­a­li­tat per boca­moll.