Viure i conviure

He seguit amb interès no exempt de pre­o­cu­pació tots els alda­rulls, mani­fes­ta­ci­ons, decla­ra­ci­ons i puja­des de tensió que ha vis­cut el poble de Salt en els dar­rers dies. En aquest com­pli­cat esce­nari, trobo que ha emer­git amb llum pròpia l'alcal­dessa Iolanda Pineda afron­tant els pro­ble­mes sense pors ni ambigüitats, dient les coses pel seu nom, amb cri­teri i sen­sa­tesa. La situ­ació de Salt, amb un 40 per cent d'immi­gració, no és gens fàcil de ges­ti­o­nar i cal­drien les dots del gran Harry Hou­dini per acon­se­guir que els seus trenta mil habi­tants puguin viure i con­viure en pau.

Té tota la raó del món l'alcal­dessa quan afirma que els res­pon­sa­bles d'actes incívics, crema de con­te­ni­dors i alda­rulls en gene­ral, no poden que­dar impu­nes i que els jut­ges pot­ser actu­a­rien d'una altra manera si vis­ques­sin al rovell de l'ou del con­flicte i/o tin­gues­sin uns altres ins­tru­ments legals al seu abast. Salt, que ha estat i encara és model de con­vivència, d'empenta cul­tu­ral i d'irra­di­ació cívica, ha vist com molts dels seus habi­tants de tota la vida han mar­xat de la vila, can­sats i avor­rits de patir cul­tu­res ali­e­nes difícil­ment inte­gra­bles. L'alcal­dessa afronta un repte colos­sal com és lide­rar la duresa con­tra els que volen tren­car la con­vivència, man­te­nint alhora l'equi­li­bri neces­sari perquè a Salt s'hi pugui viure en pau i bé. Li caldrà suport i sort.