Històries nostres que són actuals
Jaume Guillamet, catedràtic d'història del periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, presentà dimarts passat un nou llibre on exposa l'arrencada del periodisme liberal català del 1833 al 1874. Tan bon punt començà l'acte el també professor Josep Maria Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on es feia l'acte, emplaçà Guillamet a fer més feina: “Ens calen noves iniciatives –digué– com la que l'any 1992 impulsà l'exposició i el catàleg de dos-cents anys de premsa”.
Guillamet remarcà que la seva obra ha estat facilitada pels esmentats treballs de fa vint anys que coordinaren Ramon Alberch i el malaguanyat Josep Maria Huertas Claveria.
El període abastat en el nou llibre de Guillamet entronca amb el contingut d'una obra seva anterior dedicada als primers anys de la premsa catalana des del segle XVII. Era el resultat d'una tasca d'arqueologia, explicà l'autor.
L'arqueologia hemerogràfica i les històries del periodisme, com aquesta que ha editat ara Eumo Editorial, de Vic, contribueixen a entendre el present i preveure el futur. Interpretar el passat en funció de l'avenir és un tret propi dels diversos corrents de la rellevant recerca catalana en història periodística. Ho aplicà a la seva tesi doctoral sobre D'Ací i d'Allà el professor Joan Manuel Tresserras, l'exconseller de Cultura, que assistí a la presentació. El conseller actual del ram, el també historiador Ferran Mascarell, convidat a presidir-la abans d'accedir al càrrec, no arribà a temps, retingut per un entrebanc sobtat propi del càrrec.
Els diaris d'avui, digué Guillamet, no són tan diferents dels del segle XIX, sobretot pel que fa a les relacions amb la política. El professor Joaquim Albareda, director de la col·lecció vigatana que inclou l'obra que era presentada, al·ludí a les funcions informativa i política que ja convivien com ara a la premsa del XIX.
He llegit en el llibre altres paral·lelismes, com el de les dificultats de comunicacions terrestres entre Perpinyà, Girona, Barcelona i València. Eren enllaços que llavors ja eren lents, comparats amb els d'altres contrades. No ha millorat gaire.
