Quan creix la remor

Aquells elogis de José Blanco a Zapatero –“em sento orgullós de José Luis Rodríguez Zapatero, dels seus valors, del seu coratge. Mai no he conegut un socialista millor”– podrien passar a l'antologia dels llepacrestes si no fos que la seva mateixa desmesura insinua que van més enllà de la llagoteria. Blanco va pronunciar aquestes paraules dissabte a Saragossa, davant d'una audiència formada per dirigents del PSOE. Té el to d'aquelles apologies que pronuncia el mestre per lloar l'alumne predilecte o, fins i tot, posant els verbs en passat, podria prendre la forma d'elogi fúnebre. No és ni una cosa ni l'altra. Aleshores, com és que Blanco va cometre aquests excessos d'adulació pública? Tan compromesa és la situació de Zapatero, tan feble s'ha tornat el seu lideratge, que els subordinats més fidels han de ventallar-lo públicament, tan seriosa és la divisió al PSOE entre els que voldrien que Zapatero fos el candidat a les eleccions del 2012 i els que desitgen que es retiri com més aviat millor. Les paraules de Blanco i d'algun altre dels més alts càrrecs socialistes, com Marcel·lí Iglesias, que va parlar en el mateix sentit tot i que no tocava amb el nas a terra com el gallec a l'hora de fer la reverència, bé ho indicarien. Zapatero defensat pels seus lleials mentre els murmuris augmenten i la conspiració interna treballa. Un quadre clàssic que explicaria aquells excessos verbals. O fets com la discreta presència de Rubalcaba en la convenció. Hi va ser poc i no va prendre la paraula. Rubalcaba és gat vell, té un peu a cada banda, sap que els seus moviments són observats amb lupa perquè és assenyalat com el successor in pectore i no li convenia atiar el foc. Tot arribarà... Per acabar de completar el quadre, en el seu discurs de clausura, Zapatero va agrair a tots els companys presents “el vostre suport incondicional i permanent.” És, si fa no fa, la peça que faltava. Això del “suport incondicional” és una expressió antiga en política que se sol invocar precisament quan s'ensuma la traïció o quan creix la remor dels desafectes.