Sobre primàries
No he entès res d'aquest fenomen anomenat primàries, per a l'alcaldia de Barcelona. La perspectiva d'obtenir un cert ressò gratuït en els mitjans? Potser, però pobre i peregrí; sobretot, perquè en els darrers anys no hi hagut cap mena d'intenció creativa en els assumptes municipals: la pobresa del record de Joan Clos, agreujada per la desgavellada de propostes i degradació de la ciutat de l'alcalde Hereu, comporten una necessitat de canvi que els ciutadans veuen en el tarannà d'en Trias i la seva gent.
Ja he defensat el perfil humà i professional de la candidata Tura; tot i que no comprem en el mateix supermercat polític, però crec que ella, al municipi, seria un guany, fes el que fes: ressuscitar sola, una ciutat? Em costa de creure. Aleshores proposo que, després de la xarlotada de les primàries, la Tura i en Trias s'asseguin a comparar propostes i arribin a la conclusió que la suma de les seves dues personalitats i projectes polítics, sí que pot esdevenir un pla quinquennal, dels que es convertien en pantanos, per contenir la riuada en la destrucció continuada de gairebé tot el teixit de la ciutat. Potser somio truites i la sociovergència és una altra realitat a nivell oníric, on la il·lusió torna de les mans bondadoses d'un exalcalde, ara enfeinat a esbrinar de quina olor i color van ser les seves primàries, per fer-lo fora.
