Cinc anys

Dos aspec­tes de la reunió de dilluns entre els pre­si­dents Mas i Zapa­tero han estat els més comen­tats: l'esce­no­gra­fia, els ges­tos de la tro­bada i el fet que el govern de l'Estat auto­rit­zarà que la Gene­ra­li­tat pugui eme­tre deute. Aquest cop, l'entre­vista havia estat llar­ga­ment anun­ci­ada. S'havia creat l'expec­tació esca­ient. Mas va entrar per la porta prin­ci­pal de la Mon­cloa i hi va haver l'escena de la recepció i l'encai­xada de mans al cap­da­munt dels esca­lons. Res de tot això no hi havia hagut l'última vegada que els dos polítics es van reu­nir en aquest palau, fa més de cinc anys. Ales­ho­res no hi va haver publi­ci­tat prèvia ni rebuda ofi­cial i això que el que s'havia de trac­tar era de la màxima importància. Va ser una sessió amb secret i noc­tur­ni­tat, divul­gada després per una foto­gra­fia, que es va haver de repe­tir per incloure-hi Duran i Lleida. Un epi­sodi cab­dal de la llarga nego­ci­ació, a diver­ses ban­des, de la reforma de l'Esta­tut. Han pas­sat els anys i ara tot és força dife­rent. Mas enceta una pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, amb satis­facció però sense tri­om­fa­lisme; Zapa­tero, asset­jat per la crisi, per l'opo­sició i per les cons­pi­ra­ci­ons inter­nes, és a la part final de la seva segona i pro­ba­ble­ment dar­rera legis­la­tura. I què dir de l'Esta­tut. Prou sabem el camí que ha seguit. Les peces del tau­ler s'han mogut i res ja no és com fa cinc anys. Han can­viat tant les coses que s'ha pas­sat d'accep­tar una certa ampli­ació –si més no for­mal– dels esta­tuts d'auto­no­mia a pre­di­car, amb argu­ments econòmics, la recen­tra­lit­zació. Ajuda a fer-nos càrrec de quins aires bufen el fet que ara sem­bla una gran notícia que el govern espa­nyol auto­ritzi la Gene­ra­li­tat a fer una emissió de deute. Ha estat el segon aspecte més remar­cat. Sem­bla una esplèndida gene­ro­si­tat, aquesta auto­rit­zació, i és un gran sar­casme. Cata­lu­nya ha estat rega­lant durant molt temps un 10% del seu PIB a la pros­pe­ri­tat espa­nyola. Una fabu­losa quan­ti­tat de diners cada any. I ara hem de cele­brar que Zapa­tero per­meti a la Gene­ra­li­tat eme­tre deute? Fins aquí podia arri­bar la broma...