Una desfeta europea

La idea de la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat, és a dir, la creença que en l'àmbit euro­peu poden coe­xis­tir i inte­grar-se tra­di­ci­ons cul­tu­rals i cre­en­ces diver­ses, ha estat durant molts anys fona­men­tal. Ara aquesta idea es troba asset­jada per la rea­li­tat. Diver­sos líders euro­peus han expres­sat els seus dub­tes sobre l'ideal d'una Europa mul­ti­cul­tu­ral. Pri­mer va ser la can­ce­llera ale­ma­nya Angela Merkel, i més recent­ment el pri­mer minis­tre britànic David Came­ron.

La pèrdua d'empenta de la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat és una des­feta dels ide­als d'una Europa unida. El seu motor ini­cial va ser la rea­li­tat plu­ri­cul­tu­ral i mul­ti­ra­cial pro­pi­ci­ada per la immi­gració mas­siva, però aquesta rea­li­tat es veu con­tes­tada per la des­con­fiança que des­perta en alguns sec­tors de les soci­e­tats euro­pees. La llu­mi­nosa espe­rança mul­ti­cul­tu­ral con­trasta amb l'ombrívola expansió de la xenofòbia, la per­vivència de la dis­cri­mi­nació i els pre­ju­di­cis i l'apa­rició de sec­tors nostàlgics d'una supo­sada supe­ri­o­ri­tat de la tra­dició euro­pea tan mítica com pretèrita.

La des­feta de la mul­ti­cul­tu­ra­li­tat euro­pea res­pon al fracàs dels ide­als pro­gres­sis­tes i bonis­tes que han pre­si­dit el clima polític con­ti­nen­tal. Si abans era lògic supo­sar que una Europa política i econòmica­ment unida des de l'Atlàntic fins als Urals havia de pro­pi­ciar una soci­e­tat diversa, tole­rant i alhora cohe­si­o­nada, els fets (i encara més les cir­cumstàncies de la crisi econòmica glo­bal) sug­ge­rei­xen que la diver­si­tat pot ser una invi­tació a la con­fron­tació.

Pot­ser l'única espe­rança radica a deter­mi­nar quin ha de ser el fona­ment de la diver­si­tat. Aquest només pot ser l'imperi de la llei, una llei democràtica, sor­gida del con­sens, les lli­ber­tats d'expressió i reunió, el res­pecte per les tra­di­ci­ons cul­tu­rals diver­ses i la per­vivència dels estats de benes­tar, que són els que han atret a Europa el flux migra­tori divers que en con­fi­gura la rea­li­tat.

Ja fa molt de temps que les veus més lúcides d'Europa afir­men que el con­ti­nent no podrà sobre­viure mai al futur amb una men­ta­li­tat de for­ta­lesa. L'Europa del segle XXI serà mul­ti­cul­tu­ral o no serà, i la con­fir­mació del fracàs només sege­lla­ria la des­feta de tot un pro­jecte de con­vivència en la lli­ber­tat i la diver­si­tat.