Articles

‘Nada' vol dir res

Fa uns quants dies que anem plens de notícies negres en l'àmbit edu­ca­tiu català. La cons­ta­tació des dels orga­nis­mes euro­peus de la nos­tra ele­vada taxa de fracàs esco­lar (un 32% dels alum­nes cata­lans aban­do­nen l'ense­nya­ment obli­ga­tori abans d'aca­bar-ne el cicle davant del 14% de mit­jana de la Unió Euro­pea). Ara s'ha sabut que la Gene­ra­li­tat, per la crisi, ha reduït l'oferta de noves pla­ces públi­ques per al curs que ve. Això és rela­ti­va­ment con­tra­dic­tori amb el pla de lluita del govern català con­tra l'esmen­tat fracàs esco­lar. L'esmen­tat pla, sense aug­men­tar pres­su­pos­tos, vol inci­dir, entre d'altres, en el poten­ci­a­ment de la com­petència lec­tora, oral i d'escrip­tura. Nosal­tres, humil­ment, des d'aquest racó, ofe­rim a la con­se­llera Rigau una altra arma per aquesta lluita: la novel·la de Janne Teller, Nada, publi­cada per Seix Bar­ral aquest mes de gener. És el lli­bre ideal que tot mes­tre o pro­fes­sor desitja tenir d'acom­pa­nyant durant el curs. Literària­ment, per més que la crítica ale­ma­nya i danesa l'hagin glo­ri­fi­cat, és poc ambiciós, però com a arte­facte d'apre­nen­tatge social i filosòfic és magnífic, insu­pe­ra­ble. Ens arriba amb la prèvia d'haver estat pro­hi­bit a Dina­marca, a Ale­ma­nya i fins i tot d'haver pro­vo­cat grans debats a França, cul­mi­nats en la nega­tiva de ven­dre'l per part de molts lli­bre­ters. Després, tot es col·loca al seu lloc i comen­cen a caure-li guar­dons lite­ra­ris juve­nils impor­tants pre­ci­sa­ment a Dina­marca, Ale­ma­nya i França.

Què pro­voca aquest ter­ratrèmol amb acció pen­du­lar? Molt sen­zill, plan­teja d'una manera sim­ple qüesti­ons bàsiques de la huma­ni­tat: Nada vol dir res. I res és el que li importa a un pre­a­do­les­cent que, com el baró ram­pant d'Italo Cal­vino, puja dalt d'un arbre i pro­clama que la vida no té sen­tit i que res no té importància. A par­tir d'aquí, els seus com­panys s'afa­nyen a rumiar què poden fer per demos­trar-li que això no és cert, que hi ha coses impor­tants, ple­nes de sig­ni­fi­cat. El que arri­ben a rea­lit­zar per fer-li veure guarda relació amb l'altre ves­sant de la novel·la: la sim­pli­ci­tat i puresa de la lògica infan­til poden dur a come­tre les bar­ba­ri­tats més ter­ri­bles enmig d'un món hipòcrita i con­su­mista.

Pro­fes­sors, pro­fes­so­res, no tot són males notícies: com­preu Nada i el curs vinent (o fins i tot aquest, si aneu ràpid) tin­dreu la feina molt més fàcil. O més difícil, segons com us ho pren­gueu: hau­reu de res­pon­dre pre­gun­tes molt com­pro­me­ses dels vos­tres alum­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.