Prejubilats i postjubilats

El govern andalús pressuposta anualment des de 2001 ajudes per a empreses en crisi, que a final de 2009 sumaven 647 milions d'euros, que defugen els controls perquè no es publiquen en el Butlletí Oficial d'Andalusia, incomplint la llei autonòmica d'Hisenda Pública. El 90% d'aquests diners es dediquen a ajudar a pagar prejubilacions d'expedients de regulació d'ocupació, i a partir de les investigacions judicials per les irregularitats a Mercasevilla ja s'ha descobert que 39 persones cobren aquestes prejubilacions sense haver treballat mai en les empreses afectades, entre elles càrrecs del PSOE i la UGT.

Aquest partit i aquest sindicat es desmarquen de l'assumpte afirmant que han estat traïts per una colla de mangants que no els representen. Tenen part de raó, ja que per molt mal que aquests pocavergonyes hagin fet als comptes públics andalusos, no es pot comparar a la traïció que amb CCOO han fet a milions de futurs jubilats pactant una reforma del sistema de pensions innecessària. Ho deia el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, el maig de 2009, quan va assegurar que el sistema de pensions era “solvent i sòlid” i va titllar d'“irresponsables” els qui insuflaven inseguretat sobre la seva viabilitat. Era el mateix Méndez que deu mesos més tard defensava que calia retardar la jubilació als 67 anys, fent el joc als insufladors de por, que han triomfat, com reconeixien en el Fòrum de Relacions Laborals d'Esade Carlos Bravo, membre de la comissió negociadora per CCOO –“la reforma que hem firmat és més intensa del que la situació del 2011 requereix”– i el diputat de CiU Carles Campuzano –“la pressió externa ha pesat molt”.