Músculs

M'aixeco a un quart de set. Faig estiraments per desentumir els músculs. M'afaito i em dutxo. Com que m'ensabono amb aigua calenta però m'esbandeixo amb aigua freda, surto de la dutxa accelerat i despert. El vespre abans ja he deixat la roba preparada. Esmorzo un bol de cereals amb panses, una torrada amb mantega de cacauet i melmelada, tres gots llargs de suc de taronja i una tassa de cafè sense sucre. Em rento les dents. Si estem per sobre dels cinc graus sota zero, agafo la bicicleta; si fa més fred, vaig a peu. La meva oficina és al vuitè pis i pujo les escales de dos en dos. Començo el dia ple d'energia, eufòric, tot està per fer i tot és possible.

Tinc una llista de les coses que he de fer. Així no em plantejo si em ve de gust fer una cosa o una altra. Consulto l'e-mail, llegeixo els diaris. Començo a treballar. Aviat m'adono que no ho podré fer tot. No t'atabalis. Mira d'acabar primer el que has començat. Badallo. Deixa'm mirar només aquell vídeo de la serp que es menja una cabra. A Youtube hi ha tota mena d'històries: una cobra que vol mossegar un conill però no se'n surt, una pitó que s'ha cruspit un porc senglar, una anaconda que escanya un vedell. Tot costa tant. La feina no s'acaba mai. L'ordinador ha mesclat definitivament la feina, l'oci i la vida personal: és la subsumpció real del treball al capital, com va predir Marx. Tinc son. Què feies ara fa un mes? Vam anar a sopar a casa en Josh i la Jen. Ell és un jueu de classe treballadora de Queens i ella, una jueva de classe alta de Manhattan. Es veu que els jueus d'origen alemany es dedicaven a les finances i els d'origen polonès o rus treballaven a les fàbriques. Per sopar vam beure un Groth de Napa Valley extraordinari. I ara fa un any? Guardo les agendes dels últims quinze anys per veure les oscil·lacions del temps i la distància entre els desitjos i la realitat. Passen les hores i els músculs s'afluixen. Tampoc no canviaràs el món. Igualment tots vivim encapsulats. La Lady Gaga sí que és increïble: és la tensió muscular permanent.

Al vespre el sentiment de ruïna ho ha desfet tot. De tot plegat no en quedarà res. Vaig a dormir aclaparat. Sort que entre setmana no bec.